Sortida especial Montblanc

Sortida especial 12 d'octubre

Aquest dissabte toca sortida especial. Es tracta d'una ruta per les comarques de La Selva, La Garrotxa i el Girones. La ruta prevista és de 122 km. i 2066 metres de desnivell acumulat.

Sortida 28 d'Abril

Aquest proper diumenge anirem fins al Santuari de Riells passant per La Roca, Llinars, Villalba Saserra i Sant Celoni  La sortida te 134 km. i 870 metres de desnivell. La sortida a les 7,30 hores.

Recorregut en bicicleta 1374505 - powered by Bikemap 

Sortida 21 d'abril

Aquest diumenge la ruta setmanal ens portarà fins a Montserrat. La ruta tindrà 122 km. i 2120 metres de desnivell. Quedem a les 7,30 a l'estació.

Recorregut en bicicleta 1218272 - powered by Bikemap 

Sortida especial 13 d'abril

Aquest dissabte toca sortida especial, la segona de la temporada. Es tracta d'una ruta pels voltants de Prades. La ruta prevista és de 144 km. i 2480 metres de desnivell acumulat.

Esmorzar a Artés

Per Xavi Ballestar

La sortida d’aquest diumenge a estat d’aquelles per guardar a la memòria i que segurament d'aquí un temps recordarem a les nostres converses ciclistes. El motiu no serà el recorregut, fantàstic, dur i espectacular ni el fred que a primera hora ens ha deixat glaçats en algun tram ombrívol. El motiu tampoc serà els continus piques a les pujades dels ports ni les agradables converses al mig del pilot amb els companys.

Tot al contrari. El més destacable i el que guardarem en el record d’aquesta sortida és un fet accessori altres dies: la parada per esmorzar. Havíem quedat a no parar a fer un esmorzar que ens portes molt de temps i per això al nostra pas per Artés decidim buscar un forn on es facin un cafè i al mateix temps poder picar alguna pasta. Al carrer principal del poble trobem el que busquem, un forn amb quatre taules, ben assortit i buit en aquell moment. Els 15 ciclistes que som entrem en tropell i la única noia que atén el local es veu sorpresa per una afluència tan massiva i tan inesperada. En un primer moment deixem, com es costum, les bicis al carrer però algú comenta que fa uns dies a un grup com el nostre els hi van robar totes les bicis mentre esmorzaven i ens entra la por. Algú pregunta a la noia si li faria res si entrem les bicis al local, hi ha un petit espai a l’entrada, i ella molt amablement, per la nostra sorpresa, no posa objeccions amb la condició de que deixem pas per la resta de clients. Ràpidament ens posem a entrar bicis al forn, apilotant-les com podem i aviat el local sembla més una botiga de bicicletes on les rodes de carboni es barregen amb els Donuts ensucrats.

De mentre ja hem començat a fer-li una llista amb els entrepans, cafès amb llet i pastes que prendrem i la noia atabalada però molt eficient comença a preparar la comanda. Finalment la llista serveix de poca cosa i ella va servint sobre la marxa les nostres peticions. El caos es va fent evident i la noia opta perquè ens servim nosaltres mateixos les begudes mentre ella suca el pa amb el tomàquet. Fins i tot algú es posa a fer anar la màquina de cafè amb la intenció d’estalviar-li feina i guanyar temps.

Els clients habituals queden al·lucinats quan entrant es troben tot de bicicletes amuntegades i més endavant el gran caos en que s’ha convertit el local amb gent desconeguda darrera el mostrador.

 A l’hora de pagar intentem facilitar-li el canvi a la noia amb un arrodoniment que compensi les molèsties causades i ella ens confessa que s’ho a passat d’allò més bé i que li hem alegrat el matí. El proper cop que passem per Artés ja sabem on pararem a esmorzar.

Sortida 7 d'Abril

Aquest diumenge anem a Talamanca passant per Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall i tornant passant pel Coll d'Estenalles. La sortida será de 113 km. i 1840 metres de desnivell.

Atenció! l'hora de la sortida per aquest mes d'abril és a les 7,30 hores.

Sortida 31 de març

Aquest cap de setmana, encara que ens trobem a Setmana Santa, també hi ha sortida. Els que no marxem de vacances ens trobarem a les 8h. per anar a Montseny: 125 km. i 940 metres de desnivell acumulat.

Ruta en bici 1374493 - powered by Bikemap 

Diumenge de rams: La meva mitja sortida. Sense punts i castigats

Per Josep


Avui no puc fer tota la sortida. A las 13 tenim que beneir els Palmons. Em plantejo fer mitja sortida, però per aprofitar més el dia i donat que hi ha llum a las 7, començo amb un Tibidabo a las 7:14. M’ho prenc amb una certa calma. Avui toca anar tranquil. Estirar cames després de la Brevet de diumenge passat i d’una setmana intensa de Bkool. A més la setmana que be es el Tour de Flandes, primer dels dos objectius de la temporada juntament amb La Marmotte.

Pujant tinc una mica de fresca. M’he posat de mig temps i això es nota. Avui, Maillot de la Milan-San Remo, aprofitant que es va córrer diumenge passat. A la baixada, la fresca es nota encara més. Sempre es nota la diferencia de temperatura d’un canto a l’altre de la muntanya i avui sembla que més.

Quan enfilo Sant Cugat veig als companys de la Unió que surten a fer el seu recorregut. Jo vaig per dintre el poble a trobar els companys a l’Estació. Arribo alhora que un tren. Tots estan mirant cap allà i jo arribo per un altre canto, je, je, ... “D’on surts tu ara?”, em comenten alguns companys. “He fet un Tibidabo”, contesto. “Caramba con el canalla. Ya ha entrenado más que yo”, diu en Luis Castro. I tot seguit comencem la marxa. Hem poso al capdavant i veig als companys de la Unió. Accelero un xic, dons em be molt de gust compartir amb ells una estona de la ruta. Van cap a Sant Sadurní com nosaltres, i fins arribar a Sant Andreu de la Barca anem junts. Aprofito per parlar amb en Miquel Paris, en Jose Luis Martin, en Siscu Company, l’Antoni Conde, en Jaume Anglès.. L’Antoni Conde quan hem veu em diu de bon rotllo “home, un infiltrat”. “D’infiltrat res. Soc tant soci com tu de la Unió i a més ho soc des de l’any 1993.. amb en Jaume de president”, li dic mirant al Jaume que estava al costat d’en Antoni. “I a més encara recordo la meva primera sortida, a Granollers amb en Jaume, en Siscu, i l’Escalera (un company d’aquella època)”. Riem una estona i l’Antoni em pregunta si faré alguna marxa aquest any. Amb l’Antoni fem moltes sortides a l’estiu per la Cerdanya. Esta molt fort, es nota que manté una forma física envejable. Encara recordo la darrera sortida al Puigmal d’on tinc unes fotos que son un bon record d’un dia de molt patiment.

Paso al davant i saludo al bon amic Miquel Paris, tot un cavaller. Xarrem una estona. També fem comentaris respecte al nou club que hem creat. “Mira’t la web www.santcugat.org,- li dic – t’agradarà, i si algun dia vols vindre a una de las sortides especials que fem el segon diumenge de cada més seràs molt benvingut, tant tu com qualsevol altre company”. “Esteu molt forts” -hem contesta-. “No tant, en tot cas si cal ja buscaríem una ruta alternativa per sortir plegats. Pensa que aquest no es el meu lloc natural. Tots van molt forts, i jo passat l’estiu tornaré a ser el Josep Badia de sempre, es a dir una tortuga”, li dic. Dons ja hem miraré la web acaba dient el Miquel.

Crec que qui més qui menys va tindre converses d’aquest estil amb la resta de companys i amics.

Ja a l’alçada de la fundició se m’acosta el Santi: “que com estàs? Jo, m’he passat tota la setmana amb una gana... tot el dia menjant pastissos”- hem diu- i continua “preparat per Flandes? Si no fos aquests dies t’acompanyaria”.

La veritat es que tot aquest tram fins Sant Andreu el vàrem fer a un ritme molt tranquil. A Sant Andreu ens acomiadem i enfilem cap a Pallejà. Tot just arribar a Pallejà a la dreta comença una bona pujada d’uns dos kilòmetres que ens portarà a Fontpineda. Sembla que las pujades animin al personal, perquè només començar, tots es posen a pujar rapidíssim. Jo em quedo enrere. La veritat es que la pujada es molt dura, i crec que si estigues a Flandes tindria un nom especial i seria un dels murs d’obligat compliment. Un cop a Fontpineda baixem per dintre la urbanització cap a la carretera de Corbera. Tothom continua molt fort, i jo hem quedo amb en Francesc Martinez i amb en Xavi Ballestar que ens a esperat a Corbera. Fem a un bon ritme el que queda de Creu d’Aragall i falten un kilòmetre baixa el Luis a buscar-nos. Ens volia impressionar? era un gest d’amistat? ... En tot cas era la seva primera demostració que s’està posant en forma i que l’aposta de las 3 hores a La Marmotte esta present.

Baixem cap a Gelida i parem el Luis i jo a una cafeteria a prendre un tallat, mentre el Juan Antonio te problemes amb una cala de la sabata, i en Carlos ens recorda “chavales, hoy no puntuais, no habeis llegado al almuerzo”.

Els deixem dons. Son las 10 aproximadament i el Luis te que estar a las 11:30 a casa. Anem be. Prenem un cafè i fem via. Tornem per la fundició i cap a Sant Cugat on arribem a las 11:15.

Durant el camí hem anat xerrant i ens ho hem pres amb una certa calma. Quan arribem a Sant Cugat, el Lluis decideix acompanyar me un tros de l’arrabassada. Continuem pujant a un ritme còmode i quan portem 15 minuts ens acomiadem. Jo continuo fins dalt del Tibidabo i baixo per l’Arrabassada per arribar a las 12:30 a casa. En total, 104 km i 1700 metres de desnivell.

Sortida 24 de març

La sortida d'aquest diumenge és a Sant Sadurní d'Anoia. Ruta de 113 km. i 1650 metres de desnivell. L'hora de sortida: 8h. i el lloc de reunió on sempre, a l'estació dels ferrocarrils catalans de Sant Cugat.

 

Aquest cap de setmana serem una bona colla doncs no hi ha Marxes ni Brevets.

Ruta en bici 1373428 - powered by Bikemap 

Sortida 17 de març

Tot i que aquesta setmana és setmana de Brevets i molts membres del Sant Cugat Club Ciclista es repartiran entre les Brevets de 200km. de Granollers i del Pla de Santa Maria aquest diumenge també hi ha sortida oficial pels que no vagin a fer-les.

La sortida d'aquest diumenge és a Gallifa. Ruta de 112 km. i 1590 metres de desnivell. La hora de sortida: 8h. i el lloc de reunió on sempre.

Ruta en bici 1374510 - powered by Bikemap 

Sortida especial per l'Empordà 9-3-2013

Per Josep.

Divendres surto de la feina i passo per Esportissim per comprar barretes pel dissabte. Em fa molta il·lusió aquesta primera sortida especial. Crec que tots tenim molta il·lusió  Se’ns nota en el xat durant tota la setmana. Sembla que el temps acompanyarà com així ha sigut, el recorregut proposat es preciós i variat, amb distancia i desnivells suficients per l’època del any que ens trobem. Acabo de fer compres i me’n vaig cap a casa.

 A las 5 sona el despertador i començo els preparatius per sortir. Bon esmorzar i cap el cotxe. Encara es de nit però el sol surt molt abans del que hem pensava. Arribo a Palafurgell a las 8 després de perdre'm. Hem preparo, i començo a pedalar cap a la carretera general. Al cap de 5 minuts hem truca en Xavi que tot el pilot, que havia sortit de Llafranc esta a la rotonda on havia aparcat el cotxe. Torno cap allà i saludo als companys. Som una bona colla. Llàstima que no tinguem l'equipació oficial, dons avui seria un bon dia per estrenar-la. En total som 14 i us els voldria presentar un a un:

• David Laporta. (L'amic del Xavi). Un "super" sobre la bici. Tota l’estona al capdavant, tant en el pla com en pujada. 
• Hector Jalá. (L’àngel). No sembla que faci cap esforç al pedalar. Diries que vola quan pedala, que las rodes no toquen el terra. No sembla que faci cap esforç ni rodant en pla ni pujant. I et va deixant de mica en mica, com si no ho volgués fer, però et va deixant.
• Julian Ramos. (La paraula). El Julian es d'aquells persones que quan parla l'encerta. Utilitza las paraules adequades, en qualitat i quantitat, ni poques ni masses, sempre las justes. 
• Jaume Janer. (L'home silenciós). Parla poc i pedaleja molt. Crec que en totes las pujades a estat dels primers en arribar a dalt. Amb la seva bonica i exclusiva bicicleta ens ha deixat enrere a quasi tots.
• JA Ledesma. (el rellevista). Amunt, a baix. Pedalant fort, pedalant suau. Sempre controlant la situació. Un "toro" a l'hora de donar relleus. Amb un sol relleu es pot carregar a tot l'equip deixant-lo destrossat. 
• Carlos Arnal. (El increible Hulk). Cada cop te els braços i las cames més grans. No sabem encara si li servirà d'alguna cosa per pujar l'Alpe d'Huez. Però està forjant uns braços que ja els voldria el Hulk. 
• Luis Castro. (la Bestia). Entre els quilos de més que ens porta i la força que fa per pedalar, sembla que vagi a rebentar en qualsevol moment. Però "al loro": si ara esta com un "animal" no us dic com estarà al juliol per pujar l'Alpe d'Huez. 
• Xavi Ballestar. (el fotògraf). Amb la seva càmera va recollint tota la jornada. Ara ens avança, baixa de la bici i ens fotografia. Ara ho fa a sobre de la bici.... De totes las maneres i encara te temps de agafar als escapats en las pujades i arribar amb els primers. 
• JM Aixalà. (el Clasicoman). Estirat sobre la bici sembla un autèntic especialista en clàssiques de primavera. No ho ha provat però segur que li agradaria. Totalment estirat dalt de la bici es l’elegància d'un guanyador de Flandes. 
• Martin Taylor. (el Jove). crec que deu ser el mes jove del grup. Elegant i amb un català que ja el voldrien molts natius, aconsegueix fer baixar la mitja d'edat del grup. 
• Francesc Martinez. (L'home tranquil). Quan agafa un ritme no el deixa. Sembla que els pals de davant no vagin amb ell, però sempre el tens amb el grup. 
• Santi Sardá. (el Maquina). Quan es posa al davant ja pots tremolar. El millor es que es posi quan hi ha vent. Se’l menja com si res i a darrera d'ell ni es nota que en fa. I pujant... no parlem. 
• Xavi Garcia. (el cameraman). Amb la càmera de vídeo al cap, quan et mira no saps si t’està saludant o t’està filmant. I a més d’això encara li queden forces per pujar i rodar a tota bufa. 
• I jo, Josep Badía (el hombre menguante). Com hem deia el Luis durant la sortida "has cambiado Josep y no se pueden predecir tus reacciones". I te raó, el problema es que per desgracia ni jo mateix conec actualment las meves reaccions. 

Be, fetes les presentacions que espero no molestin a ningú, torno a la rotonda de Palafurgell. Comencem a pedalar per carreteres secundaries, actualment camins entres camps en molt mal estat. El dia es molt assolellat i amb la pluja dels darrers dies tot esta lluminós i net. Els camps, el cel,.. fins i tot la temperatura ens acompanya, fet que fa que molts vagin equipats amb roba de primavera. Ens apropem lentament a Calonge per començar la primera dificultat del dia, la Ganga. Tot el pilot comença a incrementar el ritme, principalment en Luis, que a plat comença a pujar. Quina animalada. Però a pesar de la dificultat, retorçant-se damunt la bici continua pujant, amb aquesta relació de canvis.



Tots junts com un únic corredor continuem pujant el port fins coronar-lo. Es un port molt suau de pocs kilòmetres. Mentre anem pujant recordo l’única vegada que l'havia fet. Va ser al maig del 2011 com entreno per la Milan-Sant Remo. Vam sortir el Luis , l'Evaristo, un altre company i jo de Sant Cugat i al arribar aquí portàvem més de 100 km. Vaig a pujar a menys de la meitat de la velocitat d'avui. Un cop coronat descens suau per tal de dur a terme el re agrupament. Arribem a la Bisbal i comencem tímidament el segon port del dia Santa Pelaia. Al començar las rampes mès duras el gruix del pilot para per complir amb las necessitats fisiològiques pròpies de l'edat de la majoria dels components del grup. L'Hector, el Santi i jo continuem pujant; davant nostre un ciclista que ens a passat feia uns kilòmetres. Anem a un ritme tranquil que ens permet veure tot el paisatge. Es una carretera rodejada de boscos i verd per tot arreu. Anem pujant i torno a recordar la meva anterior ascensió. Aquí vaig agafar una "pajara" important, no podia superar els 10 km/h en cap moment. Avui, 20, 22 de velocitat son una constant. Al cop d'una estona i quan queden 2 km per acabar el tram més dur ens passant dos ciclistes als quals els segueixen en Xavi i en Juan Antonio. Ens posem a roda i jo aguanto una estona amb ells fins que al començar el darrer tram , ja més fàcil, hem despenjo i arribo amb uns metres de retràs respecte els primers. De totes formes estic content. Molt content. Sembla mentida penso. Darrera nostre van arribant tots els altres, i mentre en Xavi B. fa fotos.



Un cop reagrupats, descens cap a Llagostera. En Xavi G. es posa al meu costa, gira el cap i hem mira. M’està gravant amb la càmera que porta al casc. Baixem plegats fins l'entrada del poble on tots junts comencem el tram de carretera que ens a de portar a l'inici del tercer port del dia i més complicat de tots l'ascens al santuari dels Àngels. Girem a la dreta i comencem l'ascensió. Anem davant en Martin, l'Hector el Luis i jo. A mida que comencem a pujar l'Hector i en Martin posen un ritme exigent que m'obliga a fer un esforç per seguir-los. Ens agafen en David, en Xavi B., Xavi G., Juan Antonio, Jaume i Santi. Aquest grupet deixa al Hector i Martin i continuen sols. El Lluis i jo ens despengem i comencem a pujar al nostre ritme. Tot de cop la carretera comença a fer-se fàcil i aprofito per apretar una mica. Veig al Martin al final d'una recta i intento agafar-lo. Mica en mica em vaig acostant. Al final al km 6 l'agafo i comencem a pujar amb l'Hector.

A falta de 2 km l'Hector apreta i m'obliga a pujar las pulsacions a 168. La veritat es que mai m'havia posat a aquest nivell de cor. Continuem pujant i veiem al davant al Xavi G. Finalment arribem a dalt. El temps esta empitjorant per moments. Sembla que vulgui ploure. Esperem a tot el pilot i comencem a baixar cap a Monells on prendrem un esmorzar ben merescut.



A Monells el temps millora i torna a fer un dia molt bo. Arribem a las 12,30 del meu rellotge i estarem allà fins les 13,25. Portem 86 km i hem trigat menys de 4 hores de pedaleig. Es un esmorzar relaxat i amb una molt bona camaraderia.



Re emprenem la marxa i tot el que havia estat positiu en quan a sensacions personals es comença a tornar negatiu. Hem comença a fer mal el genoll dret. Un d'aquells mals que saps que no son bons. No es una molèstia necessària per millorar. Alguna cosa no funciona.

Tot i això, continuo gaudint de la sortida. anem pel mig de camps. Hem recorda a las clàssiques del nord. Passant per poblets petits i entremig camps i camps. Crec que faríem una hora aproximadament així fins que arribem a Pals. Allà ens desviem per anar cap a la costa. La cama cada vegada hem fa mes mal. No se exactament quants km portem, però estic segur que moltes més pujades i sobretot si son exigents hem poden fer mal al genoll i decideixo donar mitja volta i anar directament de Pals a Palafurgell per la general. A las 15 h estic al cotxe. Carrego i vaig fins a Llafranc per acomiadar-me dels companys. Arriben a las 15:45 aproximadament. Estan cansats però contents, i amb moltes ganes de menjar la paella. La resta de la sortida us l'hauran d'explicar ells. Jo vaig agafar el cotxe per tornar cap a Barcelona. A la tornada, vaig donant voltes als episodis que ens han succeït durant el dia. TOT FANTASTIC. Gràcies Hector i Xavi que ens heu preparat aquesta sortida. I ara, voldria saber qui es el maco que demà a las 8 estarà a la sortida. Potser ens haurem de plantejar que els caps de setmana amb especial el dissabte no tinguin sortida oficial el diumenge.

Primera sortida oficial: Sant Quirze Safaja

Per Josep

7,36 h. Estic baixant les escales dels FFCC i el tren surt sense poder fer res.  Ja comencem!!! Primer dia oficial i ja arribo tard. Truco al Carlos per dir-li que comencin a sortir sense mi, però resulta que la seva filla a perdut el mòbil i esta esperant que arribi per fer gestions. Truco al Xavi Ballestar. Em comenta que estan uns quants a la estació, però que encara falta gent i que un amic seu que no sap el camí ve en el mateix tren. Li dic que ja anirà amb mi i que surti, però decideix esperar. El tren arriba a las 8:10 i son las 8:05. A pesar de tot insisteixo en que surtin però s’esperen, a pesar del meu parer. Pel que he pogut veure en diferents clubs no hi ha res pitjor que esperar estona per sortir. Si comences a esperar la gent ja pensa que l’hora de sortida es com un xiclet i que s’estira i cada vegada s’arriba més tard i es comença més tard. M’agraden els clubs que donen 5 minuts de gracia i al minut 5 surten disparats. Això si, per contra cal respectar els trajectes i el poble del esmorzar. Que tothom ni que surti tard sàpiga on anem per poder tornar junts.

En quan arribo la plaça esta plena de companys. En compto 14 que mes en Martin que anava al tren amb mi i jo en fem 16. Hi son en Luis Castro, Josep M. Aixalà, Hector Jala, Xavi Ballestar, Martin Taylor, J.A. Ledesma, Julian Ramos, Francesc Martinez, Xavi Garcia, Jordi Tardà, August Mayer, Santi Sardà, David Laporta, Martin de la Serna , Alvaro Lechuga  i jo mateix. Comencem a pedalar i el rellotge no em funciona. Paro per mirar que passa i el pilot se’n va. Quan em poso en marxa han passat 4 minuts i no els enxampo fins el Parc Tecnològic de Cerdanyola. A partir d’aquí em poso al davant. Ens trobem a Cerdanyola  diversos amics amb Mountain bike. Ems saludem amb d’il•lusió de retrobar bons amics i continuem. Entrem a Ripollet i comencem la petita pendent que ens portarà cap a Polinya. En Luis i en JA em passen i comencem amb en Luis un pique en tota regla que no acabarem fins arribar a Sant Feliu de Codines. Ens anem passant l’un a l’altre donant pals a tort i a dret. Quan comença la pujada a Sant Feliu vaig el darrer. Començo lentament a incrementar el ritme del meu pedaleig, de tal forma que quan passem la benzinera encara vaig el darrer. A partir d’aquí començo a passar uns quans companys entre ells com no, en Luis. Quin goig, passar en Luis en una pujada. Això es un fet insòlit!!! Gaudeixo del moment perquè pocs cops més em passarà. Però el Luis no dona el seu braç a tòrcer i quan la pujada disminueix, em passa com un llamp i em deixa enrere. A la plaça de Sant Feliu arriba amb una certa distancia davant meu que li permet anar pensant el discurs que ens donarà en quan jo arribi... i vaja si el fa. Continuem pujant cap a Sant Quirze i hem quedo el darrer. Continuo cansat i aprofito per pedalar amb cadència i prendre-m’ho amb calma. Arribo a dalt a la benzinera que hi ha anant a Castellterçol dels darrers però sembla que he recuperat. 

Anem cap a la carretera de Centelles passant per Sant Quirze i parem a esmorzar al restaurant el Revolt. 8 companys ens deixen i ens quedem 8 més. Al cap d’una estona arriba el Carlos Arnal que a fet el recorregut sol.

Quan sortim comencem a pujar un altre cop i tornem per Sant Miquel del Fai. El dia es esplèndid i el paisatge a Sant Miquel del Fai, fa que en Josep M. s’aturi per contemplar amb calma tot el congost i l’edificació. Jo continuo pedalant fins Sant Feliu on farem el darrer re agrupament. A partir d’aquest punt, velocitat de vertigen. A tope amb la peculiaritat que no sabem donar relleus. Igual anem a 32 que ens posem a 47, i això es nota més quan vas al darrera.

Arribem a Montcada a las 13:00 aproximadament, amb un petit ensurt d’en Xavi, que a l’alçada de caldes, toca de canto uns conus dels mossos i esta a punt de anar a terra.

Ens quedem en Julian i jo al davant, i en arribar a Cerdanyola decideixo fer un Forat del Vent. Començo amb una certa alegria però a partir del km 3 em comença a vidre gana. Només vaig pensant en la botifarra que no m’he menjat, i noto com el cor no puja i las cames no van. Crec que he agafat una “pajara”. Espero que els companys que havien dit que vindrien em passin volant, però no em passa ningú. Un cop a dalt, ara si, nomes queda baixar. Al final a las 14 hores a casa. En total 108 km, mitja de 24 i uns 1400 metres de desnivell.

Sortida especial 9 de març

Aquest proper dissabte fem la primera especial de la temporada. Es tracta d'una ruta pel Baix Empordà on pujarem els ports més coneguts del la zona: La Ganga, Santa Pellaia i Els Àngels. La ruta prevista és de 145 km. i 1540 metres de desnivell acumulat.



L'hora de sortida son les 8h. desde el punt d'inici de la ruta a Calella de Palafrugell:


Mostra un mapa més gran

Altimetries de Bicivicigarrotxa

Sortida 3 de març

Comencem amb el calendari oficial de sortides que ja és puntuable pel campionat del Sant Cugat Club Ciclista. Aquest diumenge anem cap a Sant Quirze Safaja. Ruta de 95 km. i 1140 metres de desnivell. La hora de sortida: 8h. i el lloc de reunió on sempre.

Ruta en bici 1372303 - powered by Bikemap 

Sortida 24 de febrer

Aquest cap de setmana toca ruta cap al nord.



Recoredeu que sortim a les 8.

Sortida 17 de febrer

Donat que diumenge passat vàrem anar cap al nord, aquest toca al sud. Per tal d’allargar una mica mès la sortida esmorzarem a Sant Pere de Ribas i tornarem per Olesa de Bonesvalls. Acabarem amb una Creu d'Olorda pels que tinguem forces i temps, i si no directe a casa.



Recoredeu que sortim a les 8.

Crónica salida 10 de febrero

Por Juan Antonio.

Hoy tenía muchas ganas de salir. La verdad es que siempre tenga ganas de hacerlo, pero hoy especialmente ya que durante toda la semana no he podido tocar la bici.

He intentado ser puntualisimo y casi lo consigo, a las 8,01 estaba en la estación. En el camino he pasado por delante del quiosco y ya he visto la bici de Siscu en la puerta de la panadería que hay justo delante. Seguro que ya se estaba tomando su café dentro. Me ha traído recuerdos y no puedo evitar  tener cierta nostalgia con los amigos de la Unió.

A las 8,05 nos ponemos en marcha en dirección a Pineda. Hace un frío espantoso. Tengo las manos congeladas y siento problemas de movilidad y dolor en ellas. Al pasar por la rotonda de los Torre Blanca observo que el césped tiene un tono blanquecino brillante. Es El color característico de la escarcha que lo cubre. Pregunto que temperatura hace en voz alta y alguien contesta desde el pelotón que estamos a -1.

Tengo malas sensaciones y se me pasa por la cabeza volver a casa, pero se que no puedo hacerlo porque me acabaría arrepintiendo. Sigo al grupo como puedo y pienso en que espero no tener que hacer una frenada brusca ya que mis manos no responden. Encima me he dejado los guantes de bajas temperaturas en casa. Allí seguro que me hacen un servicio estupendo pienso mientras intento hacer dibujar en el aire aspavientos con las manos  para hacerlas entrar en calor. Mientras tanto, por delante no se están para hostias y van que se las pelan, yo voy el ultimo.

Poco a poco nos vamos acercando a Montcada y temo la temperatura que acostumbra a hacer por allí a primera hora de la mañana. Mis manos van cada vez peor. Estoy deseando afrontar la Vallensana para entrar en calor. Cruzamos el puente del Besòs y giramos a la derecha para coger la carretera de la Roca. Veo el cruce donde empiezan las primeras rampas de la Vallensana y me siento aliviado. Ya la tengo a la vista, giramos el peligroso cruce y empezamos a subir y al mismo tiempo también lo hace la temperatura. Siento como los rayos de sol me dan en la cara y eso me produce una agradable carga de energía. Todo el mundo esta delante de mi pero empiezo a remontar posiciones, esos rayos de sol son mi doping, vuelvo a sentir mis manos. Veo Xavi que ha empezado a poner un buen ritmo y me pongo a rueda, delante tenemos a Santi, Martín y unos metros delante de ellos a August. Poco a poco reducimos distancias entre todos nosotros. Xavi y yo nos aproximamos a Santi y a Martín y estos a su vez alcanzan a August. En cuanto fusionamos el grupo Santi aumenta el ritmo, se nota que iba guardando porque pedalea cómodo. Me pongo a su rueda, faltan pocos metros para coronar y a poco mas de 100 metros vemos a Xavi, Francesc y Jordi, -¿De donde salen estos? Me pregunto. Y es que han salido unos minutos antes, nos explican después. Hoy harán una versión reducida de la salida para llegar antes a casa.

Empezamos el descenso y vuelve la pesadilla de mis manos, otra vez me duelen un horror y me falta sensibilidad y movilidad, reduzco la velocidad por precaución. Cuando llegamos a cruzar el puente que atraviesa la autopista que va hacia el Meresme comento lo de mis manos y Xavi me deja unos calentadores. Uffff ! como se lo agradezco. Nos reagrupamos y bajamos en busca de la N-II, me alineo con August y entablamos una conversación, llegamos hasta el Masnou de cháchara, pero me doy cuenta de que por delante ya se han puesto manos a la obra y corren nuevamente. Josep B se ha propuesto llevar una media de 30 y parece que se lo toman en serio.

Nos empezamos a organizar y hacemos algunos relevos. Vamos entre 37 y 40 km/h. La adrenalina esta a tope, me lo estoy pasando genial. Van cayendo los kilómetros y Pineda esta cada vez mas cerca.Por el camino vamos pasando a diferentes grupos de ciclistas.  Llegamos a Canet y allí nos esperan Josep y Santi. Han debido llevar un ritmo muy alto, por detrás no vienen todos, nos hemos dejado a algunos compañeros. Algunos se quedaran para esperar y yo me adelanto con con Martín, Xavi, Pepe y Santi para reservar mesa en el Reverter.

En pocos minutos llegan todos y nos sentamos para almorzar. Josep nos pone al corriente de las novedades del club y también nos enteramos de que Pepe había sufrido una caída bajando la Vallensana. Afortunadamente parece que esta bien aunque un poco dolorido en el hombro.
Después de una hora aproximadamente nos volvemos a poner en marcha, hay voluntad de volver a coger el ritmo de antes, pero el viento nos lo pone muy difícil. Lo tenemos de cara.
Poco a poco nos vamos entendiendo y cuatro o cinco de nosotros empezamos con los relevos de nuevo. El ritmo no es malo a pesar del viento y así llegamos al cruce de Tiana. Hemos decidido volver por allí para hacer algo diferente de la ida. Volvemos a reagrupar, pero entre el puerto y los semáforos nos dispersamos rápidamente. Me quedo aislado con gente por delante y por detrás y me tomo la subida del puerto como un entreno en solitario. Cojo mi ritmo y voy haciendo, corono y no veo a nadie, en ocasiones esperamos allí, pero hoy no ha sido el caso. Miro hacia atrás y no veo a nadie así que decido continuar con mi "entreno". Empiezo a bajar hacia Vilanova del vallés. Tengo delante un coche que no corre demasiado y eso me ayuda a coger un ritmo, en las rectas se me va un poco pero como son muy cortas le recupero terreno en las curvas. "Me lo estoy pasando teta". En cuanto llegamos a la gasolinera BP antes del cruce de Vallromanes se para y me deja solo. Hay ya se ha terminado el puerto y la  carretera se hace mas ancha porque me iba a comer el viento igualmente a partir de ahí.

Llega al cruce con la Roca y allí están Xavi y Santi esperando. Reagrupamos y otra vez la Roca para ir a buscar de nuevo el puente del Besòs a la altura de Montcada i Reixac.

La Roca es peligrosa, pero es una carretera divertida para el llano, y además te encuentras de todo, y cuando digo de todo, es de todo. Hasta señoritas que ofrecen sus servicios.

Al comienzo del polígono industrial que nos lleva a Cerdanyola, tenemos un pinchazo que nos va perfecto para reagrupar por ultima vez. Hoy le ha tocado Josep María que estrenaba bici. ¡Que cómodo parece el tubeless ! Pinchazo arreglado en tres minutos y otra vez en marcha, llegamos a Sant Cugat y el comentario generalizado es " que petado estoy" y es que no es para menos. Hoy ha sido un recorrido plano con la excepción de dos puertecitos, pero a veces el ritmo es lo que hace dura una salida, y eso es justamente lo que ha pasado hoy .

Gracias a todos por hacer que me lo pase tan bien con este deporte.

Sortida diumenge 10 de febrer

Aquest proper diumenge anirem fins a Calella / Pineda.

ATENCIO !! Hem adelantat mitja hora l'hora de sortida per aprofitar el matí, quedem a les 8.

La ruta prevista:

Una intensa sortida

Per Josep.


Avui hem quedat uns quants companys a las 8 del matí per anar a Sant Pol. Sembla que
serem 9 o 10. Bona xifra. Hem de pedalar i parlar del Sant Cugat Club Ciclista. Estem tots molt
engrescats amb aquesta perspectiva.

Surto de casa i quan arribo a l’estació dels ferrocarrils, davant dels meus nassos surt el tren
de les 7:36h., el que hem permet arribar a Sant Cugat amb temps suficient. Em sap greu.
Al xat s’havia debatut molt l’hora de sortida, i al final seré jo el que arribi el darrer. Envio
whatsapps a tothom per avisar i em presento al quiosc a les 8:18h. ja estan esperant-me
l’Héctor Jala, en Martin Taylor, Julian Ramos, Santi Sarda, Josep M. Aixalà, Xavi Balllestar,
Juan Antonio Ledesma i Carlos Arnal. Bona colla. Saludo als companys un xic avergonyit i ens
posem en marxa. Als 100 metres de començar a pedalar ens trobem amb en Siscu Company,
bon amic, gran company de sortides, i madridista de pedra picada. Una gran alegria trobar-
lo; ens saludem i continuem pedalant. Mentre marxem per la Rambla del Celler, recordo la
primera vegada que vaig agafar una “pájara” anant en bicicleta. Sort d’en Siscu. Devia ser
l’any 1994. Anàvem a Monistrol de Calders, des de Terrasa i Estenalles, i en el tram final de
Talamanca a Calders, per la carretera que va a Moià, va arribar “el hombre del mazo” com diu
en Perico delgado. En Siscu va estar tota l’estona al meu costat, pujant a 5 per hora. Em va
donar uns trossos de codony per recuperar-me, i en tot moment va tenir paraules d’ànim i
de companyonia. Cap retret. I crec que així ha estat sempre en Siscu. No crec que ningú pugui
parlar diferent a com ho estic fent en aquestes línees.

Em poso al davant amb en Joan Antonio i comencem a tirar. Els altres sembla que no venen.
Ens atrapen a Cerdanyola. L’ Héctor se’m posa al costat i em diu: “me parece que Luis lo va
a tener crudo para ganarte la apuesta en Alpe d’Huez”. En Luis es en Luis Castro, bon amic,
que avui no ha vingut i que amb poc entrenament és capaç de tot. L’any passat, a la marxa
francesa de la Marmotte, ell va arribar a meta, a d’alt d’Alpe d’Huez a les 18,15h. i jo, a les
19,40h., encara no havia arribat al peu de port. I quan vaig arribar un francès em va dir que ja
no em deixava pujar dintre de la marxa, amb la qual cosa vaig abandonar. Realment hagués
arribat a dalt més tard de les 21:15h. A partir d’aquí vàrem dir de tornar aquest any, i en Luis
es va apostar que jo arribaria a dalt 3 hores més tard que ell. “Creo que no me la ganará – li
vaig contestar - . Llegaré arriba 2 horas 59 minutos y 59 segundos más tarde, pero no más”.
“Badía no te preocupes- em va dir l’Héctor-, yo me pongo al lado de Luis y te voy llamando
para informarte”.

Continuem a bon ritme i a l’alçada del semàfor de Montcada arriben 3 companys més, en
Francesc Martín, en Xavier Garcia i en Jordi Tardà. Amb els dos primers varem sortir un dia
d’octubre quan encara no tenien bici de carretera i vàrem anar a Begues. Estan molt forts, i
avui ja tenen els tres unes precioses bicis. Passem el pont del Besòs i em poso al davant per
començar la Vallensana el primer. Procuro anar un xic atrancat i vaig pujant la mar de bé, si bé
em passen uns quants companys. Tot i això, la desfeta no ha estat important i a Badalona no
m’han tret massa temps.

A partir d’aquí comença una autèntica sortida a ritme de marxa. Som nosaltres 12, més molts
altres pilots que anem trobant i anem incorporant. Trobem alguns companys del Gràcia que
ens acompanyaran fins a Sant Pol. Quan arribem al esmorzar la meva mitja és de 28 km/h tot

i haver fet la Vallensana. Deu n’hi dó!, per ser inici de temporada. A Sant Pol s’ens uneix en
Pepe Sanchez. Benvingut Pepe.

A partir d’aquest moment comença una conversa dels temes que durant la setmana hem anat
parlant al xat. Temes del nostre club, el Sant Cugat Club Ciclista. En Carlos comença presentant
els mallots dissenyats. Un és tot negre amb ratlles taronges i l’altre té una franja taronja al pit.
El primer agrada més, però sembla que la majoria es decanta pel segon perquè es veurà més a
la carretera. Personalment, m’agrada més aquest segon amb la franja taronja. Em recorda el
Molteni d’en Eddy Merckx. A en Carlos li agrada més el tot negre i, el que és més important, al
patrocinador també. Finalment en Carlos comenta de mirar si es poden posar tires reflectants
al negre. Ho miraré dilluns quan tingui un moment.

El segon punt és el de la web. Avui en dia si no estàs a Internet no existeixes, i és per això
que volem ser-hi el més aviat possible. Comptem amb en Xavi Ballestar per “currar-se” la
web. Hem comprat els dominis santcugatcc, amb .org, .info, .com i .es. Quedem amb el
santcugatcc.org si bé mirarem el santcugat.cc. L’altre punt és el grup de Internet. Hem obert
grup a Google i a Yahoo. Decidim utilitzar el de Google. Els que falten, hem començan a donar
els seus telèfons i mails per agregar-los. Una autèntica bogeria.

Per acabar parlem de les sortides. En Carlos Arnal coordinarà una proposta de calendari de
març a juliol i de setembre a novembre. De novembre a febrer i a l’agost hi haurà sortides
lliures. El lloc de sortida serà a la plaça de l’estació de FFCC de Sant Cugat, i l’hora variarà
segons el calendari. Sortirem els diumenges, però un cop al mes hi haurà sortides especials.
Sortides que no podem fer directament sortint en bici des de Sant Cugat. Agafarem el cotxe
per començar a pedalar a una hora de trajecte de Sant Cugat i poder gaudir amb trajectes
circulars d’ indrets que habitualment no fem, com rutes per la Cerdanya, el Berguedà, l’Alt
Camp, l’Empordà, ...Per començar acordem que fins l’inici del calendari sortirem a les 8,30h.
intentant anar a buscar el millor clima (un dia costa nord, un altre dia costa sud).

En quant a les quotes aquestes seran aquest any de 50 euros per persona. Amb aquesta quota
es tindrà dret a mallot i estarà inclosa la quota del 2014. Per l’any que bé, la quota d’entrada
serà de 70 euros, 30 de quota de club i 40 pel lliurament de mallot, obligatori en donar-se
d’alta.

La veritat és que el temps ens passa volant. Estem tots molt engrescats. L’idea de crear, de
ser positius de mirar al futur, sempre és engrescadora, però cal tornar a casa. Són ja les 12h. i
encara estem asseguts. Però encara ens queda una cosa. Fer-nos una foto d’aquest dia, el dia
que per fi hem posat las bases del Sant Cugat Club Ciclista.

Feta la foto, marxem per la costa el més ràpid que podem. No sé si és perquè ens hem
refredat, perquè hi ha vent de cara o perquè estem cansats el ritme no és el de l’anada. Tot i
així, ens trobem molts grups als que anem passant. En arribar a Badalona, m’acomiado, tots els
companys continuen per la Vallensana. A mi només em queda travessar Badalona i Barcelona.
Es la part més avorrida de la sortida. Però l’haig de fer. M’acomiado de tots il·lusionat pensant
en la propera sortida; el diumenge 3 de febrer a les 8:30h. a la plaça de l’Estació. Ep!!! Espero
no perdre el tren.