Primera sortida oficial: Sant Quirze Safaja

Per Josep

7,36 h. Estic baixant les escales dels FFCC i el tren surt sense poder fer res.  Ja comencem!!! Primer dia oficial i ja arribo tard. Truco al Carlos per dir-li que comencin a sortir sense mi, però resulta que la seva filla a perdut el mòbil i esta esperant que arribi per fer gestions. Truco al Xavi Ballestar. Em comenta que estan uns quants a la estació, però que encara falta gent i que un amic seu que no sap el camí ve en el mateix tren. Li dic que ja anirà amb mi i que surti, però decideix esperar. El tren arriba a las 8:10 i son las 8:05. A pesar de tot insisteixo en que surtin però s’esperen, a pesar del meu parer. Pel que he pogut veure en diferents clubs no hi ha res pitjor que esperar estona per sortir. Si comences a esperar la gent ja pensa que l’hora de sortida es com un xiclet i que s’estira i cada vegada s’arriba més tard i es comença més tard. M’agraden els clubs que donen 5 minuts de gracia i al minut 5 surten disparats. Això si, per contra cal respectar els trajectes i el poble del esmorzar. Que tothom ni que surti tard sàpiga on anem per poder tornar junts.

En quan arribo la plaça esta plena de companys. En compto 14 que mes en Martin que anava al tren amb mi i jo en fem 16. Hi son en Luis Castro, Josep M. Aixalà, Hector Jala, Xavi Ballestar, Martin Taylor, J.A. Ledesma, Julian Ramos, Francesc Martinez, Xavi Garcia, Jordi Tardà, August Mayer, Santi Sardà, David Laporta, Martin de la Serna , Alvaro Lechuga  i jo mateix. Comencem a pedalar i el rellotge no em funciona. Paro per mirar que passa i el pilot se’n va. Quan em poso en marxa han passat 4 minuts i no els enxampo fins el Parc Tecnològic de Cerdanyola. A partir d’aquí em poso al davant. Ens trobem a Cerdanyola  diversos amics amb Mountain bike. Ems saludem amb d’il•lusió de retrobar bons amics i continuem. Entrem a Ripollet i comencem la petita pendent que ens portarà cap a Polinya. En Luis i en JA em passen i comencem amb en Luis un pique en tota regla que no acabarem fins arribar a Sant Feliu de Codines. Ens anem passant l’un a l’altre donant pals a tort i a dret. Quan comença la pujada a Sant Feliu vaig el darrer. Començo lentament a incrementar el ritme del meu pedaleig, de tal forma que quan passem la benzinera encara vaig el darrer. A partir d’aquí començo a passar uns quans companys entre ells com no, en Luis. Quin goig, passar en Luis en una pujada. Això es un fet insòlit!!! Gaudeixo del moment perquè pocs cops més em passarà. Però el Luis no dona el seu braç a tòrcer i quan la pujada disminueix, em passa com un llamp i em deixa enrere. A la plaça de Sant Feliu arriba amb una certa distancia davant meu que li permet anar pensant el discurs que ens donarà en quan jo arribi... i vaja si el fa. Continuem pujant cap a Sant Quirze i hem quedo el darrer. Continuo cansat i aprofito per pedalar amb cadència i prendre-m’ho amb calma. Arribo a dalt a la benzinera que hi ha anant a Castellterçol dels darrers però sembla que he recuperat. 

Anem cap a la carretera de Centelles passant per Sant Quirze i parem a esmorzar al restaurant el Revolt. 8 companys ens deixen i ens quedem 8 més. Al cap d’una estona arriba el Carlos Arnal que a fet el recorregut sol.

Quan sortim comencem a pujar un altre cop i tornem per Sant Miquel del Fai. El dia es esplèndid i el paisatge a Sant Miquel del Fai, fa que en Josep M. s’aturi per contemplar amb calma tot el congost i l’edificació. Jo continuo pedalant fins Sant Feliu on farem el darrer re agrupament. A partir d’aquest punt, velocitat de vertigen. A tope amb la peculiaritat que no sabem donar relleus. Igual anem a 32 que ens posem a 47, i això es nota més quan vas al darrera.

Arribem a Montcada a las 13:00 aproximadament, amb un petit ensurt d’en Xavi, que a l’alçada de caldes, toca de canto uns conus dels mossos i esta a punt de anar a terra.

Ens quedem en Julian i jo al davant, i en arribar a Cerdanyola decideixo fer un Forat del Vent. Començo amb una certa alegria però a partir del km 3 em comença a vidre gana. Només vaig pensant en la botifarra que no m’he menjat, i noto com el cor no puja i las cames no van. Crec que he agafat una “pajara”. Espero que els companys que havien dit que vindrien em passin volant, però no em passa ningú. Un cop a dalt, ara si, nomes queda baixar. Al final a las 14 hores a casa. En total 108 km, mitja de 24 i uns 1400 metres de desnivell.