Diumenge de rams: La meva mitja sortida. Sense punts i castigats

Per Josep


Avui no puc fer tota la sortida. A las 13 tenim que beneir els Palmons. Em plantejo fer mitja sortida, però per aprofitar més el dia i donat que hi ha llum a las 7, començo amb un Tibidabo a las 7:14. M’ho prenc amb una certa calma. Avui toca anar tranquil. Estirar cames després de la Brevet de diumenge passat i d’una setmana intensa de Bkool. A més la setmana que be es el Tour de Flandes, primer dels dos objectius de la temporada juntament amb La Marmotte.

Pujant tinc una mica de fresca. M’he posat de mig temps i això es nota. Avui, Maillot de la Milan-San Remo, aprofitant que es va córrer diumenge passat. A la baixada, la fresca es nota encara més. Sempre es nota la diferencia de temperatura d’un canto a l’altre de la muntanya i avui sembla que més.

Quan enfilo Sant Cugat veig als companys de la Unió que surten a fer el seu recorregut. Jo vaig per dintre el poble a trobar els companys a l’Estació. Arribo alhora que un tren. Tots estan mirant cap allà i jo arribo per un altre canto, je, je, ... “D’on surts tu ara?”, em comenten alguns companys. “He fet un Tibidabo”, contesto. “Caramba con el canalla. Ya ha entrenado más que yo”, diu en Luis Castro. I tot seguit comencem la marxa. Hem poso al capdavant i veig als companys de la Unió. Accelero un xic, dons em be molt de gust compartir amb ells una estona de la ruta. Van cap a Sant Sadurní com nosaltres, i fins arribar a Sant Andreu de la Barca anem junts. Aprofito per parlar amb en Miquel Paris, en Jose Luis Martin, en Siscu Company, l’Antoni Conde, en Jaume Anglès.. L’Antoni Conde quan hem veu em diu de bon rotllo “home, un infiltrat”. “D’infiltrat res. Soc tant soci com tu de la Unió i a més ho soc des de l’any 1993.. amb en Jaume de president”, li dic mirant al Jaume que estava al costat d’en Antoni. “I a més encara recordo la meva primera sortida, a Granollers amb en Jaume, en Siscu, i l’Escalera (un company d’aquella època)”. Riem una estona i l’Antoni em pregunta si faré alguna marxa aquest any. Amb l’Antoni fem moltes sortides a l’estiu per la Cerdanya. Esta molt fort, es nota que manté una forma física envejable. Encara recordo la darrera sortida al Puigmal d’on tinc unes fotos que son un bon record d’un dia de molt patiment.

Paso al davant i saludo al bon amic Miquel Paris, tot un cavaller. Xarrem una estona. També fem comentaris respecte al nou club que hem creat. “Mira’t la web www.santcugat.org,- li dic – t’agradarà, i si algun dia vols vindre a una de las sortides especials que fem el segon diumenge de cada més seràs molt benvingut, tant tu com qualsevol altre company”. “Esteu molt forts” -hem contesta-. “No tant, en tot cas si cal ja buscaríem una ruta alternativa per sortir plegats. Pensa que aquest no es el meu lloc natural. Tots van molt forts, i jo passat l’estiu tornaré a ser el Josep Badia de sempre, es a dir una tortuga”, li dic. Dons ja hem miraré la web acaba dient el Miquel.

Crec que qui més qui menys va tindre converses d’aquest estil amb la resta de companys i amics.

Ja a l’alçada de la fundició se m’acosta el Santi: “que com estàs? Jo, m’he passat tota la setmana amb una gana... tot el dia menjant pastissos”- hem diu- i continua “preparat per Flandes? Si no fos aquests dies t’acompanyaria”.

La veritat es que tot aquest tram fins Sant Andreu el vàrem fer a un ritme molt tranquil. A Sant Andreu ens acomiadem i enfilem cap a Pallejà. Tot just arribar a Pallejà a la dreta comença una bona pujada d’uns dos kilòmetres que ens portarà a Fontpineda. Sembla que las pujades animin al personal, perquè només començar, tots es posen a pujar rapidíssim. Jo em quedo enrere. La veritat es que la pujada es molt dura, i crec que si estigues a Flandes tindria un nom especial i seria un dels murs d’obligat compliment. Un cop a Fontpineda baixem per dintre la urbanització cap a la carretera de Corbera. Tothom continua molt fort, i jo hem quedo amb en Francesc Martinez i amb en Xavi Ballestar que ens a esperat a Corbera. Fem a un bon ritme el que queda de Creu d’Aragall i falten un kilòmetre baixa el Luis a buscar-nos. Ens volia impressionar? era un gest d’amistat? ... En tot cas era la seva primera demostració que s’està posant en forma i que l’aposta de las 3 hores a La Marmotte esta present.

Baixem cap a Gelida i parem el Luis i jo a una cafeteria a prendre un tallat, mentre el Juan Antonio te problemes amb una cala de la sabata, i en Carlos ens recorda “chavales, hoy no puntuais, no habeis llegado al almuerzo”.

Els deixem dons. Son las 10 aproximadament i el Luis te que estar a las 11:30 a casa. Anem be. Prenem un cafè i fem via. Tornem per la fundició i cap a Sant Cugat on arribem a las 11:15.

Durant el camí hem anat xerrant i ens ho hem pres amb una certa calma. Quan arribem a Sant Cugat, el Lluis decideix acompanyar me un tros de l’arrabassada. Continuem pujant a un ritme còmode i quan portem 15 minuts ens acomiadem. Jo continuo fins dalt del Tibidabo i baixo per l’Arrabassada per arribar a las 12:30 a casa. En total, 104 km i 1700 metres de desnivell.