Sortida especial Montblanc

Sortida especial 12 d'octubre

Aquest dissabte toca sortida especial. Es tracta d'una ruta per les comarques de La Selva, La Garrotxa i el Girones. La ruta prevista és de 122 km. i 2066 metres de desnivell acumulat.

Fotos especial Cadí

Sortida especial 15 de Juny

Aquest dissabte tenim una nova sortida especial, la corresponent al mes de Juny. La temporada està avançada i en consequencia el desnivell ja és més important. Aquest cop es tracta d'una ruta per la zona del Cadí -  Alt Urgell. La ruta prevista és de 146 km. i 3575 metres de desnivell acumulat.

Sortint de Sant Llorenç de Morunys pujarem a Montant de Tost per una carretera farcida de revolts molt semblant a l'Alpè d'Huez. Seguidement haurem de fer un tram de terra d'uns cinc quilómetres per enllaçar la carretera que ens portarà fins a Sorribes on iniciarem l'ascensió fins a Cornellana d'on baixarem fins a Tuixent. Aquí iniciarem la pujada fins a Coll del Port i l'estació d'esquí de Tuixent - La Vansa. Finalment encara ens restarà la pujada fins a l'estació de Port del Compte.

Gaudir del ciclisme, gaudir dels companys. La meva segona especial

Per Josep Badia


Son las 15:20 del dissabte 11 de maig. Fa més de 20 minuts que estic esperant al Luis Castro. Ja se sap. Son las coses del ciclisme. Cal esperar als companys endarrerits. Us dirà que fue por averia mecánica, que si no de que, que yo nunca le podré sacar tiempo, que si yo soy muy malo, que si el es gallego y yo no … però la realitat es la realitat. El vaig esperar més de 20 minuts i per acabar el vaig haver d’empènyer, juntament amb en Ledesma perquè pogués acabar l’etapa. I QUINA ETAPA!!!

A les 8:00 arribo al lloc de sortida. Tothom prenent cafè al bar del costat. Ningú preparat per anar en bici. Només entrar al bar ja s’olora un ambient extraordinari. Saludo al Jesús Mazo, al que feia dies que no veia: “Toma un gel para que te de energía”, em diu com a salutació. Em farà falta, penso. També hi es l’Arnau Martin, que ve amb nosaltres per primera vegada. La resta, som en J.A. Ledesma, Josep M. Aixalà, Jaume Janer, Martin Taylor, Francesc Martinez, Xavi Garcia, Luis castro, Carlos Arnal, Julian Ramos, Hector Jala, José Luis Martinez i jo. Finalment dons 14 corredors.



Amb molta mandra, tots es van preparant per començar a pedalar. Busco el casc. Me’l he deixat. Això em preocupa. Em sento despullat. La veritat es que no se anar sense ell. S’ha convertit en una peça més de la indumentària ciclista. Aniré patint tota l’estona fins arribar a Camprodon. Em poso la gorra del sponsor que la porto al cotxe. Finalment a las 8:35 ens fem la foto de rigor i a las 8:40 aproximadament comencem a pedalar. Massa tard, penso. Però be, com que només vull fer la primera part de la sortida, ja em va be.

El dia es clar. El verd de La Garrotxa esta en tot el seu esplendor, després de las plujós d’aquests dies. Comencem per la antiga carretera de Besalú a Castellfollit de la Roca. Ni un cotxe. Una tranquil·litat absoluta. La carretera pica cap a munt des de el primer moment, si be te petites baixades, per creuar l’autovia. En arribar a Castellfollit trenquem a la dreta, per anar cap a Beget, Comença a partir d’aquí i fins arribar a Camprodon, uns seguit de tres ports de muntanya, que ens duran per unes valls tranquil·les i solitàries, que semblen totalment allunyades del mon. Algunes masies molt ben conservades, i una vegetació verda i brillant, que amb el sol que vàrem gaudir en la primera part de la sortida convertia tot el paisatge en un quadre d’una bellesa espectacular. Després del primer port, el sol es va començar a apagar. Vaig tindre que posar-me el paravents degut al fred que tenia baixant. A Beget, re agrupament. El ritme va ser tranquil durant tota l’etapa, però tot i això vaig arribar l’últim. El Luis, va aprofitar per recordar-me tan bon punt em va veure: “hombre Badía, menos mal que has llegado. Llevamos tiempo esperando y tenemos frio”. Aprofito per menjar una mica i tornem a pedalar. Surto el primer amb en Josep M. però als 500 metres ja m’havien passat quasi tots els companys. Continuo amb la companyia d’en Francesc i d’en José Luis. Pugem la mar de be, anem xerrant, mentre en José Luis aprofita per fer-nos fotos. Així anirem fent fins arribar a la carretera de Camprodon a Prats de Molló, on ens esperant alguns dels companys.



Arribem a Camprodon, i anem cap al restaurant. Aprofito per anar a comprar un casc. En Luis i en Jesús han marxat per arreglar la cadena i penso que els trobaré a la botiga. Però no hi son. Al restaurant quan arribo tampoc. Em trec els guants i trobo a faltar l’anell de matrimoni. “Cachislamar”. Començo a preocupar-me mentre els demes se’n en foten de mi. Al cap d’una estona el Luis i el Jesús arriben d’un altre botiga que hi havia al poble. Deixen la bici aparcada davant del restaurant. Un home las esta mirant: “Están atadas”, sento que diuen. Després d’un bon esmorzar, més d’una hora, sortim per fer la segona part de la primera part del recorregut. El Luis troba a faltar el compte kilòmetres. Li han pres. Realment, molt miserable qui haguí estat.

Comencem a pedalar a tota velocitat. El camí fa baixada fins Sant Pau de Seguries. Rotonda a l’entrada del poble i a l’esquerra. Cap amunt. Ens endinsem en la Vall de Bac. Preciosa també. El sol torna a sortir tímidament. La carretera si be te trams de pujada, molt curts, es principalment una llarga baixada que ens dura fins Castellfollit. Només començar, en Luis sembla que te problemes amb la cadena. Es para un moment, i en Xavi Garcia es queda amb ell. Jo continuo amb en Francesc, mentre que la resta ens ha avançant un xic en aquesta pujada, potser la mes llarga i dura d’aquesta segona part.



Anem baixant fins la cruïlla amb la carretera que porta a Oix, per on em passat al mati. Allà ens trobem uns quants. El Luis no be, i els que volen fer tota la sortida s’en van per no acabar massa tard. Ens quedem en Ledesma i jo. Al cap d’una estona el Ledesma marxa a buscar al Luis. Jo aprofito per enviar un wa a casa i dir que he perdut l’anell i preguntar si l’han vist per casualitat. Al cap d’una estona arribant amb en Luis sense sabatilles. Se las havia tret per pujar caminant els desnivells.

Comencem a pedalar. El Luis sense sabatilles, i agafat del braç d’en Ledesma a las pujades. Aprofito per fer conya: “Luis, asi claro que llegaras antes a Alpe d’Huez”. Truco al Jaume perquè ens vingui a buscar per la carretera antiga. Al cap d’una estona veiem en Josep M. amb el seu cotxe. Nosaltres continuem i cap a las 16 arribem a la sortida.

Mentre em trec las sabates un wa de la meva dona em diu que l’anell estava a la cuina. No se que hi feia, però millor. Una bona sortida amb un bon final.

Fotos del Jose Luis en aquest enllaç

Sortida especial 11 de maig

Aquest dissabte hi ha de nou sortida especial, la tercera d'aquesta temporada. Aquest cop es tracta d'una ruta per La Garrotxa de 150 km. i 2900 metres de desnivell acumulat. Val a dir que alguns valents faran al dia següent la Terra de Remences.

Sortida Especial Montblanc

 Per Josep Mª

Quan a l’inici d’aquest any vam començar a donar forma al que seria el nostre nou club, Sant Cugat Club Ciclista 2013, una de les primeres coses de les que vam parlar va ser de fer una sortida especial mensual, a una hora de cotxe, per a conèixer noves contrades i noves carreteres, ja que el que disposem a l’abast des de Sant Cugat ja ho tenim una mica avorrit. I a més a més també ens servirien per a preparar el nostre gran objectiu de la temporada: La Marmotte. El Carlos va dir: “¿Josep Mª por qué no preparas alguna cosa por Montblanc, tú que conoces la zona?”, i de seguida vaig pensar que havia de muntar una ruta per les muntanyes de Prades i el Montsant. Carreteres tranquil·les, bon asfalt (generalment), poc trànsit i bonics paisatges. El recorregut havia d’incloure els colls de Prades i de la Mussara que si bé no són grans ports, sumats a la resta de la ruta -és un continu trencacames- farien una sortida prou dura i amb prou desnivell. Quan els hi vaig comentar als amics de Montblanc, es van mostrar entusiasmats amb la idea i disposats a col·laborar en el que calgués. I a fe que ho van fer, com després hem pogut comprovar.

Per Setmana Santa vaig estar a Montblanc i en Josep Mª Morera i en Jaume Segovia, jefes del Club Ciclista Montblanc em van dir que, possiblement, podríem aconseguir que l’ajuntament ens cedís els vestidors del pavelló del Casal per a que ens poguéssim dutxar a l’acabar la sortida. Collonut!

A mida que es va aproximant el dia ens hi anem sumant més ciclistes. Sembla que, entre els santcugatencs i els montblanquins serem més de vint! I aleshores arriba una mala notícia el Xavi Ballestar ha patit una caiguda i no podrà venir a la sortida. Per sort no ha estat res greu, uns dies de repòs i llestos.

Les previsions del temps prometen un dia totalment assolellat i amb bona temperatura. El dia abans el Jaume Janer em truca i em pregunta què em posaré, està preocupat per no passar fred. Jo li dic: “Tranquil. Diuen que ha de fer una mica de fresca a primera hora, uns 10-11⁰C, però després, calor. Jo aniré de curt amb maneguins i, com a molt, agafaré una armilla fina”.

Arriba el dia. 6,15 h, tots puntuals a la gasolinera. Enfilem l’autopista a les 6,30, arribarem amb temps de sobra. Durant el viatge anem controlant la temperatura. 9⁰ a Martorell. 10⁰ a Vilafranca. 8⁰ al Pla de Santa Maria... I arribem a Montblanc... 3,5⁰!! La inversió tèrmica ens ha jugat una mala passada. El Jaume es caga en tot perquè m’ha fet cas i va d’estiu. No patiu, passarem fred fins a Poblet. Allà la temperatura canviarà.

Fem la foto de grup i sortim tranquils. Una mica abans d’arribar al trencall de l’Espluga incremento el ritme, a veure si entro en calor! A més, en aquest punt és on vaig tenir l’accident l’estiu passat i prefereixo passar-hi de pressa. Arribant a l’Espluga encalcem a companys de Montblanc que fan la seva sortida habitual: esmorzar a Prades i iniciem una animada conversa recordant vivències d’aquest darrer estiu.

El coll de Prades és agraït. Llarg però suau. Penso en el meu amic Joan Cortés “El Comandante”, 75 anys, que aquest hivern ha hagut de reduir dràsticament la bici per problemes cardíacs. Fins fa poc, ha sigut tan combatiu que, si ell volia, era difícil seguir-lo. Penso en les moltes vegades que hem fet junts aquest port. Ell és el principal culpable d’haver-me introduït aquest verí a la sang que és el ciclisme de carretera.

Pugem tranquils i quan falten uns cinc quilòmetres per coronar el Carlos s’enfada i ataca. El Juan Antonio i el Santi responen. El Benjamí segueix. I al final, ens arrosseguen a tots. A partir d’aleshores, i fins coronar, ritme molt viu; pulsacions en zona 5. Descens fins a Prades on esperem els endarrerits. Un cop hi som tots, seguim baixant, amb algun repetjó intercalat, fins a Cornudella de Montsant. Des d’aquí nova pujadeta fins a Morera de Montsant on iniciem un fort descens, amb la carretera en força mal estat (interessant fer-la al revés, algun dia), fins Escaladei. Aquí, a la Llesqueria La Plaça, ja ens tenen la taula parada. La intenció inicial era fer un esmorzar ràpid però entre la gana, el solet i bona temperatura i l’animada conversa, ens hi estem més d’una hora.

Després de tanta estona aturats i amb l’estómac ple, les cames pesen, però seguim a bon ritme. El Martin em comenta que no s’imaginava que aquestes comarques tinguessin tanta vegetació i tan verda, que sembla el Pirineu. Passem per Poboleda i anem baixant lleugerament fins arribar al creuament de Les Ventes on girem a la dreta i comencem el collet d’Alforja. Llavors ens n’adonem que hem perdut algunes unitats i disminuïm la velocitat per a que ens agafin. Però noi! No hi ha manera! No se sap com, però la gent es comença a animar i... com a llebres cap amunt. Es que veuen una pujada i no se’n saben estar. Abans de començar el descens cap a Alforja se’ns fica un autocar pel mig i hem de fer tota la baixada al seu darrera. Llàstima perquè és una baixada ràpida i bonica. Aquí el Jaume Segovia i el Ricard es desviaran per anar directament a Montblanc, tenen compromisos i no poden arribar tard. Passem per Alforja i trenquem a l’esquerra cap a Vilaplana i allà, girem de nou a l’esquerra i iniciem el coll de la Mussara, la principal dificultat del dia. Des de baix i dalt de tot de la carena es veuen unes antenes i em pregunten: “suposo que no hem d’arribar allà. No?”. Jo, la veritat és que no n’estic segur. L’única vegada que he pujat la Mussara va ser un dia amb una boira que no s’hi veia a deu metres. Però els hi dic que no i així estan contents. Més tard vam comprovar que a les antenes s’hi arriba. He, he, he. L’escalada se’m fa molt més dura del que recordava, segurament perquè estic en molt pitjor forma que en aquell moment, però gaudeixo molt de les vistes que es van observant a mida que vas guanyant altura. Tota la plana del Camp de Tarragona i la costa i el mar als nostres peus.

Enfilem cap a La Febró on tenim previst aturar-nos a carregar aigua. El Benjamí ens indica una font als afores del poble on raja un bon broll d’aigua bona i fresca. D’aquí a Capafonts tot pujada, no gaire dura, però les cames ja comencen a queixar-se. El Jordi (Txacó) es desviarà directament cap a Prades; ha d’anar a un casament! Ara recordo que, esmorzant, ens ha ensenyat una foto en el mòbil del dia del seu casament quan el van fer pedalar en un corró. Colossal!

A partir d’ara tot és una successió de baixades fortes i repetjons força durs. Vaig al davant i a l’arribar a Farena, en plena rampa de pujada, creuament no indicat. Dreta o esquerra?. No ho recordo, sort que el Josep Mª, pel darrera, crida: esquerra!

De Farena fins a La Riba, una de les carreteres que més m’agraden. Revirada. Asfalt perfecte. Baixem ràpidament per una vall excavada pel riu Brugent d’aigües netes i cristal·lines, flanquejats per un arbrat verd i espès. La Riba és un poble que viu, primordialment, de la indústria paperera, activa des del segle XVIII fins avui. A la sortida del poble, creuament. Els cartells indiquen Montblanc a la dreta i els sancugatencs... cap a la dreta! Noooo! És a l’esquerra, direcció Vilaverd, que si no ens fotem a la carretera general amb un trànsit de camions que no respecten res.

I encara ens queda una sorpresa. En sortint de Vilaverd agafem el que queda de la carretera antiga fins a Montblanc. Deu fer gairebé quaranta anys que hi vaig passar per darrer cop. Un tram entre gravel i BTT que fa les delícies de tots els participants. Arribem al Casal. Ens indiquen un lloc tancat on deixar les bicis: un luxe. I les dutxes: doble luxe! Ja relaxats, després d’una dutxa reparadora, a dinar al Casal. Mentre tant una bona colla de jubilats del poble estan fent la partida. Aquesta imatge m’evoca records d’infantesa: anar a veure el meu avi al Casal fent la partida de domino. La diferència és que, en aquell temps, hi surava un núvol de fum. Alguna cosa hem guanyat.

Tornant cap a casa vaig pensant que, si us ha agradat, podem repetir l’any que ve.

Fotos del Xavi G. en aquest enllaç

Sortida especial 13 d'abril

Aquest dissabte toca sortida especial, la segona de la temporada. Es tracta d'una ruta pels voltants de Prades. La ruta prevista és de 144 km. i 2480 metres de desnivell acumulat.

Sortida especial per l'Empordà 9-3-2013

Per Josep.

Divendres surto de la feina i passo per Esportissim per comprar barretes pel dissabte. Em fa molta il·lusió aquesta primera sortida especial. Crec que tots tenim molta il·lusió  Se’ns nota en el xat durant tota la setmana. Sembla que el temps acompanyarà com així ha sigut, el recorregut proposat es preciós i variat, amb distancia i desnivells suficients per l’època del any que ens trobem. Acabo de fer compres i me’n vaig cap a casa.

 A las 5 sona el despertador i començo els preparatius per sortir. Bon esmorzar i cap el cotxe. Encara es de nit però el sol surt molt abans del que hem pensava. Arribo a Palafurgell a las 8 després de perdre'm. Hem preparo, i començo a pedalar cap a la carretera general. Al cap de 5 minuts hem truca en Xavi que tot el pilot, que havia sortit de Llafranc esta a la rotonda on havia aparcat el cotxe. Torno cap allà i saludo als companys. Som una bona colla. Llàstima que no tinguem l'equipació oficial, dons avui seria un bon dia per estrenar-la. En total som 14 i us els voldria presentar un a un:

• David Laporta. (L'amic del Xavi). Un "super" sobre la bici. Tota l’estona al capdavant, tant en el pla com en pujada. 
• Hector Jalá. (L’àngel). No sembla que faci cap esforç al pedalar. Diries que vola quan pedala, que las rodes no toquen el terra. No sembla que faci cap esforç ni rodant en pla ni pujant. I et va deixant de mica en mica, com si no ho volgués fer, però et va deixant.
• Julian Ramos. (La paraula). El Julian es d'aquells persones que quan parla l'encerta. Utilitza las paraules adequades, en qualitat i quantitat, ni poques ni masses, sempre las justes. 
• Jaume Janer. (L'home silenciós). Parla poc i pedaleja molt. Crec que en totes las pujades a estat dels primers en arribar a dalt. Amb la seva bonica i exclusiva bicicleta ens ha deixat enrere a quasi tots.
• JA Ledesma. (el rellevista). Amunt, a baix. Pedalant fort, pedalant suau. Sempre controlant la situació. Un "toro" a l'hora de donar relleus. Amb un sol relleu es pot carregar a tot l'equip deixant-lo destrossat. 
• Carlos Arnal. (El increible Hulk). Cada cop te els braços i las cames més grans. No sabem encara si li servirà d'alguna cosa per pujar l'Alpe d'Huez. Però està forjant uns braços que ja els voldria el Hulk. 
• Luis Castro. (la Bestia). Entre els quilos de més que ens porta i la força que fa per pedalar, sembla que vagi a rebentar en qualsevol moment. Però "al loro": si ara esta com un "animal" no us dic com estarà al juliol per pujar l'Alpe d'Huez. 
• Xavi Ballestar. (el fotògraf). Amb la seva càmera va recollint tota la jornada. Ara ens avança, baixa de la bici i ens fotografia. Ara ho fa a sobre de la bici.... De totes las maneres i encara te temps de agafar als escapats en las pujades i arribar amb els primers. 
• JM Aixalà. (el Clasicoman). Estirat sobre la bici sembla un autèntic especialista en clàssiques de primavera. No ho ha provat però segur que li agradaria. Totalment estirat dalt de la bici es l’elegància d'un guanyador de Flandes. 
• Martin Taylor. (el Jove). crec que deu ser el mes jove del grup. Elegant i amb un català que ja el voldrien molts natius, aconsegueix fer baixar la mitja d'edat del grup. 
• Francesc Martinez. (L'home tranquil). Quan agafa un ritme no el deixa. Sembla que els pals de davant no vagin amb ell, però sempre el tens amb el grup. 
• Santi Sardá. (el Maquina). Quan es posa al davant ja pots tremolar. El millor es que es posi quan hi ha vent. Se’l menja com si res i a darrera d'ell ni es nota que en fa. I pujant... no parlem. 
• Xavi Garcia. (el cameraman). Amb la càmera de vídeo al cap, quan et mira no saps si t’està saludant o t’està filmant. I a més d’això encara li queden forces per pujar i rodar a tota bufa. 
• I jo, Josep Badía (el hombre menguante). Com hem deia el Luis durant la sortida "has cambiado Josep y no se pueden predecir tus reacciones". I te raó, el problema es que per desgracia ni jo mateix conec actualment las meves reaccions. 

Be, fetes les presentacions que espero no molestin a ningú, torno a la rotonda de Palafurgell. Comencem a pedalar per carreteres secundaries, actualment camins entres camps en molt mal estat. El dia es molt assolellat i amb la pluja dels darrers dies tot esta lluminós i net. Els camps, el cel,.. fins i tot la temperatura ens acompanya, fet que fa que molts vagin equipats amb roba de primavera. Ens apropem lentament a Calonge per començar la primera dificultat del dia, la Ganga. Tot el pilot comença a incrementar el ritme, principalment en Luis, que a plat comença a pujar. Quina animalada. Però a pesar de la dificultat, retorçant-se damunt la bici continua pujant, amb aquesta relació de canvis.



Tots junts com un únic corredor continuem pujant el port fins coronar-lo. Es un port molt suau de pocs kilòmetres. Mentre anem pujant recordo l’única vegada que l'havia fet. Va ser al maig del 2011 com entreno per la Milan-Sant Remo. Vam sortir el Luis , l'Evaristo, un altre company i jo de Sant Cugat i al arribar aquí portàvem més de 100 km. Vaig a pujar a menys de la meitat de la velocitat d'avui. Un cop coronat descens suau per tal de dur a terme el re agrupament. Arribem a la Bisbal i comencem tímidament el segon port del dia Santa Pelaia. Al començar las rampes mès duras el gruix del pilot para per complir amb las necessitats fisiològiques pròpies de l'edat de la majoria dels components del grup. L'Hector, el Santi i jo continuem pujant; davant nostre un ciclista que ens a passat feia uns kilòmetres. Anem a un ritme tranquil que ens permet veure tot el paisatge. Es una carretera rodejada de boscos i verd per tot arreu. Anem pujant i torno a recordar la meva anterior ascensió. Aquí vaig agafar una "pajara" important, no podia superar els 10 km/h en cap moment. Avui, 20, 22 de velocitat son una constant. Al cop d'una estona i quan queden 2 km per acabar el tram més dur ens passant dos ciclistes als quals els segueixen en Xavi i en Juan Antonio. Ens posem a roda i jo aguanto una estona amb ells fins que al començar el darrer tram , ja més fàcil, hem despenjo i arribo amb uns metres de retràs respecte els primers. De totes formes estic content. Molt content. Sembla mentida penso. Darrera nostre van arribant tots els altres, i mentre en Xavi B. fa fotos.



Un cop reagrupats, descens cap a Llagostera. En Xavi G. es posa al meu costa, gira el cap i hem mira. M’està gravant amb la càmera que porta al casc. Baixem plegats fins l'entrada del poble on tots junts comencem el tram de carretera que ens a de portar a l'inici del tercer port del dia i més complicat de tots l'ascens al santuari dels Àngels. Girem a la dreta i comencem l'ascensió. Anem davant en Martin, l'Hector el Luis i jo. A mida que comencem a pujar l'Hector i en Martin posen un ritme exigent que m'obliga a fer un esforç per seguir-los. Ens agafen en David, en Xavi B., Xavi G., Juan Antonio, Jaume i Santi. Aquest grupet deixa al Hector i Martin i continuen sols. El Lluis i jo ens despengem i comencem a pujar al nostre ritme. Tot de cop la carretera comença a fer-se fàcil i aprofito per apretar una mica. Veig al Martin al final d'una recta i intento agafar-lo. Mica en mica em vaig acostant. Al final al km 6 l'agafo i comencem a pujar amb l'Hector.

A falta de 2 km l'Hector apreta i m'obliga a pujar las pulsacions a 168. La veritat es que mai m'havia posat a aquest nivell de cor. Continuem pujant i veiem al davant al Xavi G. Finalment arribem a dalt. El temps esta empitjorant per moments. Sembla que vulgui ploure. Esperem a tot el pilot i comencem a baixar cap a Monells on prendrem un esmorzar ben merescut.



A Monells el temps millora i torna a fer un dia molt bo. Arribem a las 12,30 del meu rellotge i estarem allà fins les 13,25. Portem 86 km i hem trigat menys de 4 hores de pedaleig. Es un esmorzar relaxat i amb una molt bona camaraderia.



Re emprenem la marxa i tot el que havia estat positiu en quan a sensacions personals es comença a tornar negatiu. Hem comença a fer mal el genoll dret. Un d'aquells mals que saps que no son bons. No es una molèstia necessària per millorar. Alguna cosa no funciona.

Tot i això, continuo gaudint de la sortida. anem pel mig de camps. Hem recorda a las clàssiques del nord. Passant per poblets petits i entremig camps i camps. Crec que faríem una hora aproximadament així fins que arribem a Pals. Allà ens desviem per anar cap a la costa. La cama cada vegada hem fa mes mal. No se exactament quants km portem, però estic segur que moltes més pujades i sobretot si son exigents hem poden fer mal al genoll i decideixo donar mitja volta i anar directament de Pals a Palafurgell per la general. A las 15 h estic al cotxe. Carrego i vaig fins a Llafranc per acomiadar-me dels companys. Arriben a las 15:45 aproximadament. Estan cansats però contents, i amb moltes ganes de menjar la paella. La resta de la sortida us l'hauran d'explicar ells. Jo vaig agafar el cotxe per tornar cap a Barcelona. A la tornada, vaig donant voltes als episodis que ens han succeït durant el dia. TOT FANTASTIC. Gràcies Hector i Xavi que ens heu preparat aquesta sortida. I ara, voldria saber qui es el maco que demà a las 8 estarà a la sortida. Potser ens haurem de plantejar que els caps de setmana amb especial el dissabte no tinguin sortida oficial el diumenge.

Sortida especial 9 de març

Aquest proper dissabte fem la primera especial de la temporada. Es tracta d'una ruta pel Baix Empordà on pujarem els ports més coneguts del la zona: La Ganga, Santa Pellaia i Els Àngels. La ruta prevista és de 145 km. i 1540 metres de desnivell acumulat.



L'hora de sortida son les 8h. desde el punt d'inici de la ruta a Calella de Palafrugell:


Mostra un mapa més gran

Altimetries de Bicivicigarrotxa