Sortida especial per l'Empordà 9-3-2013

Per Josep.

Divendres surto de la feina i passo per Esportissim per comprar barretes pel dissabte. Em fa molta il·lusió aquesta primera sortida especial. Crec que tots tenim molta il·lusió  Se’ns nota en el xat durant tota la setmana. Sembla que el temps acompanyarà com així ha sigut, el recorregut proposat es preciós i variat, amb distancia i desnivells suficients per l’època del any que ens trobem. Acabo de fer compres i me’n vaig cap a casa.

 A las 5 sona el despertador i començo els preparatius per sortir. Bon esmorzar i cap el cotxe. Encara es de nit però el sol surt molt abans del que hem pensava. Arribo a Palafurgell a las 8 després de perdre'm. Hem preparo, i començo a pedalar cap a la carretera general. Al cap de 5 minuts hem truca en Xavi que tot el pilot, que havia sortit de Llafranc esta a la rotonda on havia aparcat el cotxe. Torno cap allà i saludo als companys. Som una bona colla. Llàstima que no tinguem l'equipació oficial, dons avui seria un bon dia per estrenar-la. En total som 14 i us els voldria presentar un a un:

• David Laporta. (L'amic del Xavi). Un "super" sobre la bici. Tota l’estona al capdavant, tant en el pla com en pujada. 
• Hector Jalá. (L’àngel). No sembla que faci cap esforç al pedalar. Diries que vola quan pedala, que las rodes no toquen el terra. No sembla que faci cap esforç ni rodant en pla ni pujant. I et va deixant de mica en mica, com si no ho volgués fer, però et va deixant.
• Julian Ramos. (La paraula). El Julian es d'aquells persones que quan parla l'encerta. Utilitza las paraules adequades, en qualitat i quantitat, ni poques ni masses, sempre las justes. 
• Jaume Janer. (L'home silenciós). Parla poc i pedaleja molt. Crec que en totes las pujades a estat dels primers en arribar a dalt. Amb la seva bonica i exclusiva bicicleta ens ha deixat enrere a quasi tots.
• JA Ledesma. (el rellevista). Amunt, a baix. Pedalant fort, pedalant suau. Sempre controlant la situació. Un "toro" a l'hora de donar relleus. Amb un sol relleu es pot carregar a tot l'equip deixant-lo destrossat. 
• Carlos Arnal. (El increible Hulk). Cada cop te els braços i las cames més grans. No sabem encara si li servirà d'alguna cosa per pujar l'Alpe d'Huez. Però està forjant uns braços que ja els voldria el Hulk. 
• Luis Castro. (la Bestia). Entre els quilos de més que ens porta i la força que fa per pedalar, sembla que vagi a rebentar en qualsevol moment. Però "al loro": si ara esta com un "animal" no us dic com estarà al juliol per pujar l'Alpe d'Huez. 
• Xavi Ballestar. (el fotògraf). Amb la seva càmera va recollint tota la jornada. Ara ens avança, baixa de la bici i ens fotografia. Ara ho fa a sobre de la bici.... De totes las maneres i encara te temps de agafar als escapats en las pujades i arribar amb els primers. 
• JM Aixalà. (el Clasicoman). Estirat sobre la bici sembla un autèntic especialista en clàssiques de primavera. No ho ha provat però segur que li agradaria. Totalment estirat dalt de la bici es l’elegància d'un guanyador de Flandes. 
• Martin Taylor. (el Jove). crec que deu ser el mes jove del grup. Elegant i amb un català que ja el voldrien molts natius, aconsegueix fer baixar la mitja d'edat del grup. 
• Francesc Martinez. (L'home tranquil). Quan agafa un ritme no el deixa. Sembla que els pals de davant no vagin amb ell, però sempre el tens amb el grup. 
• Santi Sardá. (el Maquina). Quan es posa al davant ja pots tremolar. El millor es que es posi quan hi ha vent. Se’l menja com si res i a darrera d'ell ni es nota que en fa. I pujant... no parlem. 
• Xavi Garcia. (el cameraman). Amb la càmera de vídeo al cap, quan et mira no saps si t’està saludant o t’està filmant. I a més d’això encara li queden forces per pujar i rodar a tota bufa. 
• I jo, Josep Badía (el hombre menguante). Com hem deia el Luis durant la sortida "has cambiado Josep y no se pueden predecir tus reacciones". I te raó, el problema es que per desgracia ni jo mateix conec actualment las meves reaccions. 

Be, fetes les presentacions que espero no molestin a ningú, torno a la rotonda de Palafurgell. Comencem a pedalar per carreteres secundaries, actualment camins entres camps en molt mal estat. El dia es molt assolellat i amb la pluja dels darrers dies tot esta lluminós i net. Els camps, el cel,.. fins i tot la temperatura ens acompanya, fet que fa que molts vagin equipats amb roba de primavera. Ens apropem lentament a Calonge per començar la primera dificultat del dia, la Ganga. Tot el pilot comença a incrementar el ritme, principalment en Luis, que a plat comença a pujar. Quina animalada. Però a pesar de la dificultat, retorçant-se damunt la bici continua pujant, amb aquesta relació de canvis.



Tots junts com un únic corredor continuem pujant el port fins coronar-lo. Es un port molt suau de pocs kilòmetres. Mentre anem pujant recordo l’única vegada que l'havia fet. Va ser al maig del 2011 com entreno per la Milan-Sant Remo. Vam sortir el Luis , l'Evaristo, un altre company i jo de Sant Cugat i al arribar aquí portàvem més de 100 km. Vaig a pujar a menys de la meitat de la velocitat d'avui. Un cop coronat descens suau per tal de dur a terme el re agrupament. Arribem a la Bisbal i comencem tímidament el segon port del dia Santa Pelaia. Al començar las rampes mès duras el gruix del pilot para per complir amb las necessitats fisiològiques pròpies de l'edat de la majoria dels components del grup. L'Hector, el Santi i jo continuem pujant; davant nostre un ciclista que ens a passat feia uns kilòmetres. Anem a un ritme tranquil que ens permet veure tot el paisatge. Es una carretera rodejada de boscos i verd per tot arreu. Anem pujant i torno a recordar la meva anterior ascensió. Aquí vaig agafar una "pajara" important, no podia superar els 10 km/h en cap moment. Avui, 20, 22 de velocitat son una constant. Al cop d'una estona i quan queden 2 km per acabar el tram més dur ens passant dos ciclistes als quals els segueixen en Xavi i en Juan Antonio. Ens posem a roda i jo aguanto una estona amb ells fins que al començar el darrer tram , ja més fàcil, hem despenjo i arribo amb uns metres de retràs respecte els primers. De totes formes estic content. Molt content. Sembla mentida penso. Darrera nostre van arribant tots els altres, i mentre en Xavi B. fa fotos.



Un cop reagrupats, descens cap a Llagostera. En Xavi G. es posa al meu costa, gira el cap i hem mira. M’està gravant amb la càmera que porta al casc. Baixem plegats fins l'entrada del poble on tots junts comencem el tram de carretera que ens a de portar a l'inici del tercer port del dia i més complicat de tots l'ascens al santuari dels Àngels. Girem a la dreta i comencem l'ascensió. Anem davant en Martin, l'Hector el Luis i jo. A mida que comencem a pujar l'Hector i en Martin posen un ritme exigent que m'obliga a fer un esforç per seguir-los. Ens agafen en David, en Xavi B., Xavi G., Juan Antonio, Jaume i Santi. Aquest grupet deixa al Hector i Martin i continuen sols. El Lluis i jo ens despengem i comencem a pujar al nostre ritme. Tot de cop la carretera comença a fer-se fàcil i aprofito per apretar una mica. Veig al Martin al final d'una recta i intento agafar-lo. Mica en mica em vaig acostant. Al final al km 6 l'agafo i comencem a pujar amb l'Hector.

A falta de 2 km l'Hector apreta i m'obliga a pujar las pulsacions a 168. La veritat es que mai m'havia posat a aquest nivell de cor. Continuem pujant i veiem al davant al Xavi G. Finalment arribem a dalt. El temps esta empitjorant per moments. Sembla que vulgui ploure. Esperem a tot el pilot i comencem a baixar cap a Monells on prendrem un esmorzar ben merescut.



A Monells el temps millora i torna a fer un dia molt bo. Arribem a las 12,30 del meu rellotge i estarem allà fins les 13,25. Portem 86 km i hem trigat menys de 4 hores de pedaleig. Es un esmorzar relaxat i amb una molt bona camaraderia.



Re emprenem la marxa i tot el que havia estat positiu en quan a sensacions personals es comença a tornar negatiu. Hem comença a fer mal el genoll dret. Un d'aquells mals que saps que no son bons. No es una molèstia necessària per millorar. Alguna cosa no funciona.

Tot i això, continuo gaudint de la sortida. anem pel mig de camps. Hem recorda a las clàssiques del nord. Passant per poblets petits i entremig camps i camps. Crec que faríem una hora aproximadament així fins que arribem a Pals. Allà ens desviem per anar cap a la costa. La cama cada vegada hem fa mes mal. No se exactament quants km portem, però estic segur que moltes més pujades i sobretot si son exigents hem poden fer mal al genoll i decideixo donar mitja volta i anar directament de Pals a Palafurgell per la general. A las 15 h estic al cotxe. Carrego i vaig fins a Llafranc per acomiadar-me dels companys. Arriben a las 15:45 aproximadament. Estan cansats però contents, i amb moltes ganes de menjar la paella. La resta de la sortida us l'hauran d'explicar ells. Jo vaig agafar el cotxe per tornar cap a Barcelona. A la tornada, vaig donant voltes als episodis que ens han succeït durant el dia. TOT FANTASTIC. Gràcies Hector i Xavi que ens heu preparat aquesta sortida. I ara, voldria saber qui es el maco que demà a las 8 estarà a la sortida. Potser ens haurem de plantejar que els caps de setmana amb especial el dissabte no tinguin sortida oficial el diumenge.