Avui hem quedat uns quants companys a las 8 del matí per anar a Sant Pol. Sembla que
serem 9 o 10. Bona xifra. Hem de pedalar i parlar del Sant Cugat Club Ciclista. Estem tots molt
engrescats amb aquesta perspectiva.
Surto de casa i quan arribo a l’estació dels ferrocarrils, davant dels meus nassos surt el tren
de les 7:36h., el que hem permet arribar a Sant Cugat amb temps suficient. Em sap greu.
Al xat s’havia debatut molt l’hora de sortida, i al final seré jo el que arribi el darrer. Envio
whatsapps a tothom per avisar i em presento al quiosc a les 8:18h. ja estan esperant-me
l’Héctor Jala, en Martin Taylor, Julian Ramos, Santi Sarda, Josep M. Aixalà, Xavi Balllestar,
Juan Antonio Ledesma i Carlos Arnal. Bona colla. Saludo als companys un xic avergonyit i ens
posem en marxa. Als 100 metres de començar a pedalar ens trobem amb en Siscu Company,
bon amic, gran company de sortides, i madridista de pedra picada. Una gran alegria trobar-
lo; ens saludem i continuem pedalant. Mentre marxem per la Rambla del Celler, recordo la
primera vegada que vaig agafar una “pájara” anant en bicicleta. Sort d’en Siscu. Devia ser
l’any 1994. Anàvem a Monistrol de Calders, des de Terrasa i Estenalles, i en el tram final de
Talamanca a Calders, per la carretera que va a Moià, va arribar “el hombre del mazo” com diu
en Perico delgado. En Siscu va estar tota l’estona al meu costat, pujant a 5 per hora. Em va
donar uns trossos de codony per recuperar-me, i en tot moment va tenir paraules d’ànim i
de companyonia. Cap retret. I crec que així ha estat sempre en Siscu. No crec que ningú pugui
parlar diferent a com ho estic fent en aquestes línees.
Em poso al davant amb en Joan Antonio i comencem a tirar. Els altres sembla que no venen.
Ens atrapen a Cerdanyola. L’ Héctor se’m posa al costat i em diu: “me parece que Luis lo va
a tener crudo para ganarte la apuesta en Alpe d’Huez”. En Luis es en Luis Castro, bon amic,
que avui no ha vingut i que amb poc entrenament és capaç de tot. L’any passat, a la marxa
francesa de la Marmotte, ell va arribar a meta, a d’alt d’Alpe d’Huez a les 18,15h. i jo, a les
19,40h., encara no havia arribat al peu de port. I quan vaig arribar un francès em va dir que ja
no em deixava pujar dintre de la marxa, amb la qual cosa vaig abandonar. Realment hagués
arribat a dalt més tard de les 21:15h. A partir d’aquí vàrem dir de tornar aquest any, i en Luis
es va apostar que jo arribaria a dalt 3 hores més tard que ell. “Creo que no me la ganará – li
vaig contestar - . Llegaré arriba 2 horas 59 minutos y 59 segundos más tarde, pero no más”.
“Badía no te preocupes- em va dir l’Héctor-, yo me pongo al lado de Luis y te voy llamando
para informarte”.
Continuem a bon ritme i a l’alçada del semàfor de Montcada arriben 3 companys més, en
Francesc Martín, en Xavier Garcia i en Jordi Tardà. Amb els dos primers varem sortir un dia
d’octubre quan encara no tenien bici de carretera i vàrem anar a Begues. Estan molt forts, i
avui ja tenen els tres unes precioses bicis. Passem el pont del Besòs i em poso al davant per
començar la Vallensana el primer. Procuro anar un xic atrancat i vaig pujant la mar de bé, si bé
em passen uns quants companys. Tot i això, la desfeta no ha estat important i a Badalona no
m’han tret massa temps.
A partir d’aquí comença una autèntica sortida a ritme de marxa. Som nosaltres 12, més molts
altres pilots que anem trobant i anem incorporant. Trobem alguns companys del Gràcia que
ens acompanyaran fins a Sant Pol. Quan arribem al esmorzar la meva mitja és de 28 km/h tot
i haver fet la Vallensana. Deu n’hi dó!, per ser inici de temporada. A Sant Pol s’ens uneix en
Pepe Sanchez. Benvingut Pepe.
A partir d’aquest moment comença una conversa dels temes que durant la setmana hem anat
parlant al xat. Temes del nostre club, el Sant Cugat Club Ciclista. En Carlos comença presentant
els mallots dissenyats. Un és tot negre amb ratlles taronges i l’altre té una franja taronja al pit.
El primer agrada més, però sembla que la majoria es decanta pel segon perquè es veurà més a
la carretera. Personalment, m’agrada més aquest segon amb la franja taronja. Em recorda el
Molteni d’en Eddy Merckx. A en Carlos li agrada més el tot negre i, el que és més important, al
patrocinador també. Finalment en Carlos comenta de mirar si es poden posar tires reflectants
al negre. Ho miraré dilluns quan tingui un moment.
El segon punt és el de la web. Avui en dia si no estàs a Internet no existeixes, i és per això
que volem ser-hi el més aviat possible. Comptem amb en Xavi Ballestar per “currar-se” la
web. Hem comprat els dominis santcugatcc, amb .org, .info, .com i .es. Quedem amb el
santcugatcc.org si bé mirarem el santcugat.cc. L’altre punt és el grup de Internet. Hem obert
grup a Google i a Yahoo. Decidim utilitzar el de Google. Els que falten, hem començan a donar
els seus telèfons i mails per agregar-los. Una autèntica bogeria.
Per acabar parlem de les sortides. En Carlos Arnal coordinarà una proposta de calendari de
març a juliol i de setembre a novembre. De novembre a febrer i a l’agost hi haurà sortides
lliures. El lloc de sortida serà a la plaça de l’estació de FFCC de Sant Cugat, i l’hora variarà
segons el calendari. Sortirem els diumenges, però un cop al mes hi haurà sortides especials.
Sortides que no podem fer directament sortint en bici des de Sant Cugat. Agafarem el cotxe
per començar a pedalar a una hora de trajecte de Sant Cugat i poder gaudir amb trajectes
circulars d’ indrets que habitualment no fem, com rutes per la Cerdanya, el Berguedà, l’Alt
Camp, l’Empordà, ...Per començar acordem que fins l’inici del calendari sortirem a les 8,30h.
intentant anar a buscar el millor clima (un dia costa nord, un altre dia costa sud).
En quant a les quotes aquestes seran aquest any de 50 euros per persona. Amb aquesta quota
es tindrà dret a mallot i estarà inclosa la quota del 2014. Per l’any que bé, la quota d’entrada
serà de 70 euros, 30 de quota de club i 40 pel lliurament de mallot, obligatori en donar-se
d’alta.
La veritat és que el temps ens passa volant. Estem tots molt engrescats. L’idea de crear, de
ser positius de mirar al futur, sempre és engrescadora, però cal tornar a casa. Són ja les 12h. i
encara estem asseguts. Però encara ens queda una cosa. Fer-nos una foto d’aquest dia, el dia
que per fi hem posat las bases del Sant Cugat Club Ciclista.
Feta la foto, marxem per la costa el més ràpid que podem. No sé si és perquè ens hem
refredat, perquè hi ha vent de cara o perquè estem cansats el ritme no és el de l’anada. Tot i
així, ens trobem molts grups als que anem passant. En arribar a Badalona, m’acomiado, tots els
companys continuen per la Vallensana. A mi només em queda travessar Badalona i Barcelona.
Es la part més avorrida de la sortida. Però l’haig de fer. M’acomiado de tots il·lusionat pensant
en la propera sortida; el diumenge 3 de febrer a les 8:30h. a la plaça de l’Estació. Ep!!! Espero
no perdre el tren.
