dimecres, 27 de març del 2013
Sortida 31 de març
Aquest cap de setmana, encara que ens trobem a Setmana Santa, també hi ha sortida. Els que no marxem de vacances ens trobarem a les 8h. per anar a Montseny: 125 km. i 940 metres de desnivell acumulat.
dilluns, 25 de març del 2013
Diumenge de rams: La meva mitja sortida. Sense punts i castigats
Per Josep
Avui no puc fer tota la sortida. A las 13 tenim que beneir els Palmons. Em plantejo fer mitja sortida, però per aprofitar més el dia i donat que hi ha llum a las 7, començo amb un Tibidabo a las 7:14. M’ho prenc amb una certa calma. Avui toca anar tranquil. Estirar cames després de la Brevet de diumenge passat i d’una setmana intensa de Bkool. A més la setmana que be es el Tour de Flandes, primer dels dos objectius de la temporada juntament amb La Marmotte.
Pujant tinc una mica de fresca. M’he posat de mig temps i això es nota. Avui, Maillot de la Milan-San Remo, aprofitant que es va córrer diumenge passat. A la baixada, la fresca es nota encara més. Sempre es nota la diferencia de temperatura d’un canto a l’altre de la muntanya i avui sembla que més.
Quan enfilo Sant Cugat veig als companys de la Unió que surten a fer el seu recorregut. Jo vaig per dintre el poble a trobar els companys a l’Estació. Arribo alhora que un tren. Tots estan mirant cap allà i jo arribo per un altre canto, je, je, ... “D’on surts tu ara?”, em comenten alguns companys. “He fet un Tibidabo”, contesto. “Caramba con el canalla. Ya ha entrenado más que yo”, diu en Luis Castro. I tot seguit comencem la marxa. Hem poso al capdavant i veig als companys de la Unió. Accelero un xic, dons em be molt de gust compartir amb ells una estona de la ruta. Van cap a Sant Sadurní com nosaltres, i fins arribar a Sant Andreu de la Barca anem junts. Aprofito per parlar amb en Miquel Paris, en Jose Luis Martin, en Siscu Company, l’Antoni Conde, en Jaume Anglès.. L’Antoni Conde quan hem veu em diu de bon rotllo “home, un infiltrat”. “D’infiltrat res. Soc tant soci com tu de la Unió i a més ho soc des de l’any 1993.. amb en Jaume de president”, li dic mirant al Jaume que estava al costat d’en Antoni. “I a més encara recordo la meva primera sortida, a Granollers amb en Jaume, en Siscu, i l’Escalera (un company d’aquella època)”. Riem una estona i l’Antoni em pregunta si faré alguna marxa aquest any. Amb l’Antoni fem moltes sortides a l’estiu per la Cerdanya. Esta molt fort, es nota que manté una forma física envejable. Encara recordo la darrera sortida al Puigmal d’on tinc unes fotos que son un bon record d’un dia de molt patiment.
Paso al davant i saludo al bon amic Miquel Paris, tot un cavaller. Xarrem una estona. També fem comentaris respecte al nou club que hem creat. “Mira’t la web www.santcugat.org,- li dic – t’agradarà, i si algun dia vols vindre a una de las sortides especials que fem el segon diumenge de cada més seràs molt benvingut, tant tu com qualsevol altre company”. “Esteu molt forts” -hem contesta-. “No tant, en tot cas si cal ja buscaríem una ruta alternativa per sortir plegats. Pensa que aquest no es el meu lloc natural. Tots van molt forts, i jo passat l’estiu tornaré a ser el Josep Badia de sempre, es a dir una tortuga”, li dic. Dons ja hem miraré la web acaba dient el Miquel.
Crec que qui més qui menys va tindre converses d’aquest estil amb la resta de companys i amics.
Ja a l’alçada de la fundició se m’acosta el Santi: “que com estàs? Jo, m’he passat tota la setmana amb una gana... tot el dia menjant pastissos”- hem diu- i continua “preparat per Flandes? Si no fos aquests dies t’acompanyaria”.
La veritat es que tot aquest tram fins Sant Andreu el vàrem fer a un ritme molt tranquil. A Sant Andreu ens acomiadem i enfilem cap a Pallejà. Tot just arribar a Pallejà a la dreta comença una bona pujada d’uns dos kilòmetres que ens portarà a Fontpineda. Sembla que las pujades animin al personal, perquè només començar, tots es posen a pujar rapidíssim. Jo em quedo enrere. La veritat es que la pujada es molt dura, i crec que si estigues a Flandes tindria un nom especial i seria un dels murs d’obligat compliment. Un cop a Fontpineda baixem per dintre la urbanització cap a la carretera de Corbera. Tothom continua molt fort, i jo hem quedo amb en Francesc Martinez i amb en Xavi Ballestar que ens a esperat a Corbera. Fem a un bon ritme el que queda de Creu d’Aragall i falten un kilòmetre baixa el Luis a buscar-nos. Ens volia impressionar? era un gest d’amistat? ... En tot cas era la seva primera demostració que s’està posant en forma i que l’aposta de las 3 hores a La Marmotte esta present.
Baixem cap a Gelida i parem el Luis i jo a una cafeteria a prendre un tallat, mentre el Juan Antonio te problemes amb una cala de la sabata, i en Carlos ens recorda “chavales, hoy no puntuais, no habeis llegado al almuerzo”.
Els deixem dons. Son las 10 aproximadament i el Luis te que estar a las 11:30 a casa. Anem be. Prenem un cafè i fem via. Tornem per la fundició i cap a Sant Cugat on arribem a las 11:15.
Durant el camí hem anat xerrant i ens ho hem pres amb una certa calma. Quan arribem a Sant Cugat, el Lluis decideix acompanyar me un tros de l’arrabassada. Continuem pujant a un ritme còmode i quan portem 15 minuts ens acomiadem. Jo continuo fins dalt del Tibidabo i baixo per l’Arrabassada per arribar a las 12:30 a casa. En total, 104 km i 1700 metres de desnivell.
divendres, 22 de març del 2013
dijous, 21 de març del 2013
Sortida 24 de març
La sortida d'aquest diumenge és a Sant Sadurní d'Anoia. Ruta de 113 km. i 1650 metres de desnivell. L'hora de sortida: 8h. i el lloc de reunió on sempre, a l'estació dels ferrocarrils catalans de Sant Cugat.
dimarts, 19 de març del 2013
Brevet 200 Granollers: Objectiu assolit
Per Josep
Arribo a les 6,30h. al pavelló de Granollers. En Santi Sardà acaba d’arribar. Tot just rebo un missatge d’en Ramiro que s’ha adormit i surt de Barcelona. Mentre em preparo, trobo al Antonio Peralta. A les 7h. quan es dóna la sortida, decidim esperar al Ramiro. A les 7:10h. ens trobem amb ell i comencem. De bon inici el ritme és alt. Encapçalats pel Ramiro i el Santi, anem passant grupets. En total a la Brevet serem uns 100. Plou, una pluja nòrdica com les que ja estic acostumat a les clàssiques del nord. Això és bo, penso. Ben mirat, hem vingut per preparar el Tour de Flandes i en acabar haurem tingut el que ens trobarem allà: pluja, vent, sol a estones, carreteres mullades i amb sorra...
Com dic, anem passant petits grups, fins que ens trobem a l’alçada de Sant Celoni un grup nombrós del Granollers. Continuarem amb ells fins a Vilobí, primer marcatge. Perdem l’Antonio, no sé ben bé on. El ritme és alt. Només cal veure que a Vilobí arribem a les 9:05h., menys de dos hores des de la sortida. Marcar, menjar a peu dret i en 10 minuts sortim un altre cop. Portem 67 km.
La pluja ha parat i comença a fer sol. Aquest segon tram de la Brevet té uns paisatges preciosos. Estem enfilant cap al nord, en paral·lel a la carretera que des de Santa Coloma de Farnés va cap a Olot, però per una altra vall, molt tranquil, sense zones urbanes, moltes masies molt boniques i algun petit nucli rural. Amb la pluja, la vegetació està esplèndida. Aquest tros el fem en Ramiro, en Santi, en David Prats, que ens l’hem trobat a les Mallorquines, i jo. Passem un port i en Santi ens deixa per anar endavant. Els tres continuem junts. A la baixada continuem els quatre. A continuació, un segon port i en Santi ens torna a deixar enrere. Aquesta vegada, la carretera va cap a l’esquerra per trobar-se amb la que he mencionat abans. Pugem fins dalt. Ja ens queda poc per arribar a Les Planes. Baixem i ja hi som. Portem 110 km i són les 11h. del matí. Parem a la benzinera per marcar. Com l’altra vegada, aprofitem per menjar i als 10 minuts sortim.
El proper tros és baixada. La carretera que ens portarà a Angles. En Santi i en Ramiro es posen a donar relleus. Arribem a Angles i agafem el trencall de la dreta cap a Osor. Son les 11:35h. i portem 125 km. Comencem a pujar els 25 km del port que ens portaran a Sant Hilari Sacalm. Tots el coneixeu. És un port molt suau, llevat de 5 kilòmetres, que puja per una estreta vall formada per un riu. Com en els altres comencem junts però el Santi se’n va cap endavant. Jo continuo amb en Ramiro fins que en el km 15 començo, mica en mica, a quedar-me enrere. A partir d’aquest kilòmetre i fins dalt, em passa un grupet del Granollers amb qui arribo a dalt. Són les 12:45h. i en Ramiro, en Santi i en Jordi Mateos, que l’han trobat pujant, estan al bar de Sant Hilari on habitualment esmorzem. Allà marquem el carnet, prenem una Coca-Cola i mengem part del que portem. La veritat és que donat el ritme que hem portat, gairebé no he menjat i tenia por de rebre la visita del “hombre del mazo”. A les 13:00h. reprenem la marxa. I vet aquí, allò que en Santi i en Ramiro no han aconseguit pujant, ho aconsegueixen amb una facilitat sorprenent baixant. A la baixada cap Arbúcies, no els puc seguir i em van traient distància a cada corba. Ja em veig anant sol els 50 kilòmetres que queden. Arribo a Arbúcies, i en les rectes llargues que hi ha fins el desviament de Breda, veig al final el mallot vermell d’en Santi. Però si ell no para serà impossible agafar-lo, penso. El vent comença a bufar i es fa difícil pedalar.
Agafo el desviament cap a Breda, i continuo sol. Ningú al davant, ningú al darrera. Arribo a Riells i Viabrea i recordo la cruïlla d’en Carlos (de la seva caiguda). Ja hi he pensat a l’anada però ara que vaig sol, torno a pensar on el vaig trobar quan vaig baixar a buscar-lo. Sembla mentida que cap company el veiés al terra.
Continuo cap a Sant Celoni. Estic bé, però el vent dóna de cara i la velocitat va baixant. Que bé estaria darrera d’en Ramiro. Però... “es lo que hay”. Comença a ploure un altre cop. Una cosa he après: no sé pujar. Però ara que puc baixar amb tots, tampoc sé baixar, jeje... quin desastre! Paro a la benzinera de Sant Celoni per si havíem de marcar. No calia, però aprofito per menjar en 5 minuts. Quan estic a punt de sortir, per darrera ve en Santi, que en lloc d’anar per Breda ha continuat recte cap a Hostalric. Comencem a rodar i ens passa un pilot al que intentem seguir. Va molt ràpid. En Santi s’enganxa però jo no puc. Doncs em toca anar sol. I així continuo. Granollers 15 km, veig en un senyal. Això m’anima, i pedalo amb força. Arribo a Granollers i em perdo a l’entrada fins que, finalment, trobo el pavelló.
Han estat 205 km, 2.500 metres de desnivell, a una mitja de 26 km/h totals i de 28 km/h de pedalada. No està malament. I ara...CAP A FLANDES!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)