Brevet 200 Granollers: Objectiu assolit

Per Josep

Arribo a les 6,30h. al pavelló de Granollers. En Santi Sardà acaba d’arribar. Tot just rebo un missatge d’en Ramiro que s’ha adormit i surt de Barcelona. Mentre em preparo, trobo al Antonio Peralta. A les 7h. quan es dóna la sortida, decidim esperar al Ramiro. A les 7:10h. ens trobem amb ell i comencem. De bon inici el ritme és alt. Encapçalats pel Ramiro i el Santi, anem passant grupets. En total a la Brevet serem uns 100. Plou, una pluja nòrdica com les que ja estic acostumat a les clàssiques del nord. Això és bo, penso. Ben mirat, hem vingut per preparar el Tour de Flandes i en acabar haurem tingut el que ens trobarem allà: pluja, vent, sol a estones, carreteres mullades i amb sorra...

Com dic, anem passant petits grups, fins que ens trobem a l’alçada de Sant Celoni un grup nombrós del Granollers. Continuarem amb ells fins a Vilobí, primer marcatge. Perdem l’Antonio, no sé ben bé on. El ritme és alt. Només cal veure que a Vilobí arribem a les 9:05h., menys de dos hores des de la sortida. Marcar, menjar a peu dret i en 10 minuts sortim un altre cop. Portem 67 km.

La pluja ha parat i comença a fer sol. Aquest segon tram de la Brevet té uns paisatges preciosos. Estem enfilant cap al nord, en paral·lel a la carretera que des de Santa Coloma de Farnés va cap a Olot, però per una altra vall, molt tranquil, sense zones urbanes, moltes masies molt boniques i algun petit nucli rural. Amb la pluja, la vegetació està esplèndida. Aquest tros el fem en Ramiro, en Santi, en David Prats, que ens l’hem trobat a les Mallorquines, i jo. Passem un port i en Santi ens deixa per anar endavant. Els tres continuem junts. A la baixada continuem els quatre. A continuació, un segon port i en Santi ens torna a deixar enrere. Aquesta vegada, la carretera va cap a l’esquerra per trobar-se amb la que he mencionat abans. Pugem fins dalt. Ja ens queda poc per arribar a Les Planes. Baixem i ja hi som. Portem 110 km i són les 11h. del matí. Parem a la benzinera per marcar. Com l’altra vegada, aprofitem per menjar i als 10 minuts sortim.

El proper tros és baixada. La carretera que ens portarà a Angles. En Santi i en Ramiro es posen a donar relleus. Arribem a Angles i agafem el trencall de la dreta cap a Osor. Son les 11:35h. i portem 125 km. Comencem a pujar els 25 km del port que ens portaran a Sant Hilari Sacalm. Tots el coneixeu. És un port molt suau, llevat de 5 kilòmetres, que puja per una estreta vall formada per un riu. Com en els altres comencem junts però el Santi se’n va cap endavant. Jo continuo amb en Ramiro fins que en el km 15 començo, mica en mica, a quedar-me enrere. A partir d’aquest kilòmetre i fins dalt, em passa un grupet del Granollers amb qui arribo a dalt. Són les 12:45h. i en Ramiro, en Santi i en Jordi Mateos, que l’han trobat pujant, estan al bar de Sant Hilari on habitualment esmorzem. Allà marquem el carnet, prenem una Coca-Cola i mengem part del que portem. La veritat és que donat el ritme que hem portat, gairebé no he menjat i tenia por de rebre la visita del “hombre del mazo”. A les 13:00h. reprenem la marxa. I vet aquí, allò que en Santi i en Ramiro no han aconseguit pujant, ho aconsegueixen amb una facilitat sorprenent baixant. A la baixada cap Arbúcies, no els puc seguir i em van traient distància a cada corba. Ja em veig anant sol els 50 kilòmetres que queden. Arribo a Arbúcies, i en les rectes llargues que hi ha fins el desviament de Breda, veig al final el mallot vermell d’en Santi. Però si ell no para serà impossible agafar-lo, penso. El vent comença a bufar i es fa difícil pedalar.

Agafo el desviament cap a Breda, i continuo sol. Ningú al davant, ningú al darrera. Arribo a Riells i Viabrea i recordo la cruïlla d’en Carlos (de la seva caiguda). Ja hi he pensat a l’anada però ara que vaig sol, torno a pensar on el vaig trobar quan vaig baixar a buscar-lo. Sembla mentida que cap company el veiés al terra.

 

Continuo cap a Sant Celoni. Estic bé, però el vent dóna de cara i la velocitat va baixant. Que bé estaria darrera d’en Ramiro. Però... “es lo que hay”. Comença a ploure un altre cop. Una cosa he après: no sé pujar. Però ara que puc baixar amb tots, tampoc sé baixar, jeje... quin desastre! Paro a la benzinera de Sant Celoni per si havíem de marcar. No calia, però aprofito per menjar en 5 minuts. Quan estic a punt de sortir, per darrera ve en Santi, que en lloc d’anar per Breda ha continuat recte cap a Hostalric. Comencem a rodar i ens passa un pilot al que intentem seguir. Va molt ràpid. En Santi s’enganxa però jo no puc. Doncs em toca anar sol. I així continuo. Granollers 15 km, veig en un senyal. Això m’anima, i pedalo amb força. Arribo a Granollers i em perdo a l’entrada fins que, finalment, trobo el pavelló.

Han estat 205 km, 2.500 metres de desnivell, a una mitja de 26 km/h totals i de 28 km/h de pedalada. No està malament. I ara...CAP A FLANDES!!!