La foto del divendres - 8-3-2013

Marmotte. L'objectiu de l'any

Per Juan Antonio

Aquest any estrenem equip. Estem Il•lusionats i hem assumit un important nombre de projectes i idees que volem anar desenvolupant amb el temps.

Tanmateix, no vaig a parlar del club sinó dels ciclistes aficionats que el formem i l'aura que ens envolta. De la motivació que ens encoratja i que es mesura per reptes esportius que afrontem, pels quals aconseguirem, o en els que fracassem. Aquesta motivació que ens arrossega inexorablement a entrenar gairebé cada dia. Si més no, en tots aquells en els que disposem d'un mínim de temps. La que ens fa matinar encara tinguem somni per sortir en bici abans d'anar a la feina, o la que després d'ella, encara estant cansats de tota l'activitat i obligacions diàries ens forja a exercitar les cames al  corró o a la carretera. La que ens fa aglutinar reptes de curt o mitjà termini que serveixen per anar construint esglaó a esglaó l'escala del gran desafiament final de l'estiu.

 Comencem la temporada mirant constantment el pulsòmetre, intentant no sobrepassar la zona aeròbica encara que els companys ens estrenyin en aquest o en aquell port. Cuidem l'alimentació, (bé gairebé no tots) Ens esforcem amb seguir una dieta per baixar pes, anar al gimnàs, complementar amb altres esports com la natació, o fins i tot contractant un entrenador personal.

En ple hivern sortim de vegades a temperatures amb el mercuri en negatiu i amb gebre a la cuneta.
Tot això em porta moltes vegades a preguntar-me perquè ens agrada tant aquest esport i no acabo de trobar-li el sentit. Suposo que l'explicació científicament s'ha d'atribuir a l'alliberament de les endorfines que ens causen plaer.

Mirem l'agenda, el calendari de marxes cicloturista de la nostra federació i fins i tot algunes de fora de la nostra zona o d'algun país veí.

Configurem el nostre propi calendari amb les marxes, brevets, les nostres sortides de diumenge, i les nostres marxes especials. De Març a Juliol no hi ha descans. Aquest calendari serveix per marcar-nos els reptes intermedis que són l'excusa per afrontar el gran objectiu. Aquest any és la Marmotte. La marxa cicloturista per excel • lència dels Alps.

Segurament ens faltarà temps per entrenar com cal un repte com aquest, però ens sobra il•lusió, i motivació per afrontar-lo.

El factor ambiental dins del club va en la direcció, intensitat i direcció de la Marmotte.
Tenim una cita a la sortida de la localitat de Bourg d'Oisans el 6 de juliol Cinc colossos dels Alps francesos:

• Quilòmetre 36 - Col du Glandon (1924 m)
• Quilòmetre 92 - Col du Télégraphe (1.566 m)
• Quilòmetre 115 - Col du Galibier (2.645 m)
• Quilòmetre 122 - Col du Lautaret (2058 m)
• Quilòmetre 174 - Alpe d'Huez (1.880 m) i les seves famoses 21 corbes.

---

Este año estrenamos equipo.  Estamos Ilusionados y hemos asumido un importante número de proyectos e ideas que queremos ir desarrollando con el tiempo.

No obstante,  no voy a hablar del club sino de los ciclistas aficionados que lo formamos y del aura que nos rodea. De la motivación que nos alienta y que se mide por retos deportivos que  afrontamos, por los que conseguimos,  o en los que  fracasamos.  Esa motivación que nos arrastra inexorablemente a  entrenar  casi todos los días. Al menos, en todos aquellos en los que disponemos de un mínimo de tiempo. La que nos hace  madrugar aunque tengamos sueño para salir en bici  antes de ir al trabajo, o a la que después de él,  aún entando cansados de toda la actividad y obligaciones diarias nos forja a  ejercitar las piernas en el rodillo o en la carretera. La que nos hace aglutinar retos de corto o medio plazo que sirven para ir construyendo peldaño a peldaño la escalera del gran desafío  final del verano.

 Empezamos la temporada  mirando constantemente el pulsómetro,  intentando no sobrepasar  la zona aeróbica aunque los compañeros aprieten en este o en aquel puerto. Cuidamos la alimentación, (bueno casi  no todos)  Nos  esmeramos con la dieta para bajar peso, ir al gimnasio, complementar con otros deportes como la natación, o incluso contratando a  un entrenador personal.

En pleno invierno salimos en ocasiones a temperaturas con el mercurio en negativo y con escarcha en la cuneta. Todo eso me lleva muchas veces a preguntarme porque nos gusta tanto este deporte y no acabo de encontrarle el sentido. Supongo que la explicación científicamente se debe atribuir a la liberación de las endorfinas que nos causan placer.

Miramos la agenda, el calendario de marchas cicloturista de nuestra federación e incluso algunas de fuera de nuestra zona o de algún  país vecino.

Configuramos nuestro propio calendario con las marchas, brevets, nuestras salidas de domingo, y nuestras marchas especiales. De marzo a Julio no hay descanso. Ese calendario sirve para marcarnos los retos intermedios que son la excusa para afrontar el gran objetivo. Este año es  la Marmotte. La marcha cicloturista por excelencia de los Alpes.

Seguramente nos faltará tiempo para entrenar como es debido un reto como este, pero nos sobra ilusión, y motivación para afrontarlo.

El factor ambiental dentro del club va en la dirección, intensidad  y dirección de la Marmotte.
Tenemos una cita en la salida de la localidad de Bourg d'Oisans el 6 de Julio con cinco colosos de los Alpes franceses:

• Kilómetro 36 - Col du Glandon (1924 m)
• Kilómetro 92 - Col du Télégraphe (1.566 m)
• Kilómetro 115 - Col du Galibier (2.645 m)
• Kilómetro 122 - Col du Lautaret (2058 m)
• Kilómetro 174 - Alpe d'Huez (1.880 m) y sus famosas 21 curvas.

Primera sortida oficial: Sant Quirze Safaja

Per Josep

7,36 h. Estic baixant les escales dels FFCC i el tren surt sense poder fer res.  Ja comencem!!! Primer dia oficial i ja arribo tard. Truco al Carlos per dir-li que comencin a sortir sense mi, però resulta que la seva filla a perdut el mòbil i esta esperant que arribi per fer gestions. Truco al Xavi Ballestar. Em comenta que estan uns quants a la estació, però que encara falta gent i que un amic seu que no sap el camí ve en el mateix tren. Li dic que ja anirà amb mi i que surti, però decideix esperar. El tren arriba a las 8:10 i son las 8:05. A pesar de tot insisteixo en que surtin però s’esperen, a pesar del meu parer. Pel que he pogut veure en diferents clubs no hi ha res pitjor que esperar estona per sortir. Si comences a esperar la gent ja pensa que l’hora de sortida es com un xiclet i que s’estira i cada vegada s’arriba més tard i es comença més tard. M’agraden els clubs que donen 5 minuts de gracia i al minut 5 surten disparats. Això si, per contra cal respectar els trajectes i el poble del esmorzar. Que tothom ni que surti tard sàpiga on anem per poder tornar junts.

En quan arribo la plaça esta plena de companys. En compto 14 que mes en Martin que anava al tren amb mi i jo en fem 16. Hi son en Luis Castro, Josep M. Aixalà, Hector Jala, Xavi Ballestar, Martin Taylor, J.A. Ledesma, Julian Ramos, Francesc Martinez, Xavi Garcia, Jordi Tardà, August Mayer, Santi Sardà, David Laporta, Martin de la Serna , Alvaro Lechuga  i jo mateix. Comencem a pedalar i el rellotge no em funciona. Paro per mirar que passa i el pilot se’n va. Quan em poso en marxa han passat 4 minuts i no els enxampo fins el Parc Tecnològic de Cerdanyola. A partir d’aquí em poso al davant. Ens trobem a Cerdanyola  diversos amics amb Mountain bike. Ems saludem amb d’il•lusió de retrobar bons amics i continuem. Entrem a Ripollet i comencem la petita pendent que ens portarà cap a Polinya. En Luis i en JA em passen i comencem amb en Luis un pique en tota regla que no acabarem fins arribar a Sant Feliu de Codines. Ens anem passant l’un a l’altre donant pals a tort i a dret. Quan comença la pujada a Sant Feliu vaig el darrer. Començo lentament a incrementar el ritme del meu pedaleig, de tal forma que quan passem la benzinera encara vaig el darrer. A partir d’aquí començo a passar uns quans companys entre ells com no, en Luis. Quin goig, passar en Luis en una pujada. Això es un fet insòlit!!! Gaudeixo del moment perquè pocs cops més em passarà. Però el Luis no dona el seu braç a tòrcer i quan la pujada disminueix, em passa com un llamp i em deixa enrere. A la plaça de Sant Feliu arriba amb una certa distancia davant meu que li permet anar pensant el discurs que ens donarà en quan jo arribi... i vaja si el fa. Continuem pujant cap a Sant Quirze i hem quedo el darrer. Continuo cansat i aprofito per pedalar amb cadència i prendre-m’ho amb calma. Arribo a dalt a la benzinera que hi ha anant a Castellterçol dels darrers però sembla que he recuperat. 

Anem cap a la carretera de Centelles passant per Sant Quirze i parem a esmorzar al restaurant el Revolt. 8 companys ens deixen i ens quedem 8 més. Al cap d’una estona arriba el Carlos Arnal que a fet el recorregut sol.

Quan sortim comencem a pujar un altre cop i tornem per Sant Miquel del Fai. El dia es esplèndid i el paisatge a Sant Miquel del Fai, fa que en Josep M. s’aturi per contemplar amb calma tot el congost i l’edificació. Jo continuo pedalant fins Sant Feliu on farem el darrer re agrupament. A partir d’aquest punt, velocitat de vertigen. A tope amb la peculiaritat que no sabem donar relleus. Igual anem a 32 que ens posem a 47, i això es nota més quan vas al darrera.

Arribem a Montcada a las 13:00 aproximadament, amb un petit ensurt d’en Xavi, que a l’alçada de caldes, toca de canto uns conus dels mossos i esta a punt de anar a terra.

Ens quedem en Julian i jo al davant, i en arribar a Cerdanyola decideixo fer un Forat del Vent. Començo amb una certa alegria però a partir del km 3 em comença a vidre gana. Només vaig pensant en la botifarra que no m’he menjat, i noto com el cor no puja i las cames no van. Crec que he agafat una “pajara”. Espero que els companys que havien dit que vindrien em passin volant, però no em passa ningú. Un cop a dalt, ara si, nomes queda baixar. Al final a las 14 hores a casa. En total 108 km, mitja de 24 i uns 1400 metres de desnivell.

Sortida especial 9 de març

Aquest proper dissabte fem la primera especial de la temporada. Es tracta d'una ruta pel Baix Empordà on pujarem els ports més coneguts del la zona: La Ganga, Santa Pellaia i Els Àngels. La ruta prevista és de 145 km. i 1540 metres de desnivell acumulat.



L'hora de sortida son les 8h. desde el punt d'inici de la ruta a Calella de Palafrugell:


Mostra un mapa més gran

Altimetries de Bicivicigarrotxa

La foto del divendres - 1-3-2013