Marmotte. L'objectiu de l'any

Per Juan Antonio

Aquest any estrenem equip. Estem Il•lusionats i hem assumit un important nombre de projectes i idees que volem anar desenvolupant amb el temps.

Tanmateix, no vaig a parlar del club sinó dels ciclistes aficionats que el formem i l'aura que ens envolta. De la motivació que ens encoratja i que es mesura per reptes esportius que afrontem, pels quals aconseguirem, o en els que fracassem. Aquesta motivació que ens arrossega inexorablement a entrenar gairebé cada dia. Si més no, en tots aquells en els que disposem d'un mínim de temps. La que ens fa matinar encara tinguem somni per sortir en bici abans d'anar a la feina, o la que després d'ella, encara estant cansats de tota l'activitat i obligacions diàries ens forja a exercitar les cames al  corró o a la carretera. La que ens fa aglutinar reptes de curt o mitjà termini que serveixen per anar construint esglaó a esglaó l'escala del gran desafiament final de l'estiu.

 Comencem la temporada mirant constantment el pulsòmetre, intentant no sobrepassar la zona aeròbica encara que els companys ens estrenyin en aquest o en aquell port. Cuidem l'alimentació, (bé gairebé no tots) Ens esforcem amb seguir una dieta per baixar pes, anar al gimnàs, complementar amb altres esports com la natació, o fins i tot contractant un entrenador personal.

En ple hivern sortim de vegades a temperatures amb el mercuri en negatiu i amb gebre a la cuneta.
Tot això em porta moltes vegades a preguntar-me perquè ens agrada tant aquest esport i no acabo de trobar-li el sentit. Suposo que l'explicació científicament s'ha d'atribuir a l'alliberament de les endorfines que ens causen plaer.

Mirem l'agenda, el calendari de marxes cicloturista de la nostra federació i fins i tot algunes de fora de la nostra zona o d'algun país veí.

Configurem el nostre propi calendari amb les marxes, brevets, les nostres sortides de diumenge, i les nostres marxes especials. De Març a Juliol no hi ha descans. Aquest calendari serveix per marcar-nos els reptes intermedis que són l'excusa per afrontar el gran objectiu. Aquest any és la Marmotte. La marxa cicloturista per excel • lència dels Alps.

Segurament ens faltarà temps per entrenar com cal un repte com aquest, però ens sobra il•lusió, i motivació per afrontar-lo.

El factor ambiental dins del club va en la direcció, intensitat i direcció de la Marmotte.
Tenim una cita a la sortida de la localitat de Bourg d'Oisans el 6 de juliol Cinc colossos dels Alps francesos:

• Quilòmetre 36 - Col du Glandon (1924 m)
• Quilòmetre 92 - Col du Télégraphe (1.566 m)
• Quilòmetre 115 - Col du Galibier (2.645 m)
• Quilòmetre 122 - Col du Lautaret (2058 m)
• Quilòmetre 174 - Alpe d'Huez (1.880 m) i les seves famoses 21 corbes.

---

Este año estrenamos equipo.  Estamos Ilusionados y hemos asumido un importante número de proyectos e ideas que queremos ir desarrollando con el tiempo.

No obstante,  no voy a hablar del club sino de los ciclistas aficionados que lo formamos y del aura que nos rodea. De la motivación que nos alienta y que se mide por retos deportivos que  afrontamos, por los que conseguimos,  o en los que  fracasamos.  Esa motivación que nos arrastra inexorablemente a  entrenar  casi todos los días. Al menos, en todos aquellos en los que disponemos de un mínimo de tiempo. La que nos hace  madrugar aunque tengamos sueño para salir en bici  antes de ir al trabajo, o a la que después de él,  aún entando cansados de toda la actividad y obligaciones diarias nos forja a  ejercitar las piernas en el rodillo o en la carretera. La que nos hace aglutinar retos de corto o medio plazo que sirven para ir construyendo peldaño a peldaño la escalera del gran desafío  final del verano.

 Empezamos la temporada  mirando constantemente el pulsómetro,  intentando no sobrepasar  la zona aeróbica aunque los compañeros aprieten en este o en aquel puerto. Cuidamos la alimentación, (bueno casi  no todos)  Nos  esmeramos con la dieta para bajar peso, ir al gimnasio, complementar con otros deportes como la natación, o incluso contratando a  un entrenador personal.

En pleno invierno salimos en ocasiones a temperaturas con el mercurio en negativo y con escarcha en la cuneta. Todo eso me lleva muchas veces a preguntarme porque nos gusta tanto este deporte y no acabo de encontrarle el sentido. Supongo que la explicación científicamente se debe atribuir a la liberación de las endorfinas que nos causan placer.

Miramos la agenda, el calendario de marchas cicloturista de nuestra federación e incluso algunas de fuera de nuestra zona o de algún  país vecino.

Configuramos nuestro propio calendario con las marchas, brevets, nuestras salidas de domingo, y nuestras marchas especiales. De marzo a Julio no hay descanso. Ese calendario sirve para marcarnos los retos intermedios que son la excusa para afrontar el gran objetivo. Este año es  la Marmotte. La marcha cicloturista por excelencia de los Alpes.

Seguramente nos faltará tiempo para entrenar como es debido un reto como este, pero nos sobra ilusión, y motivación para afrontarlo.

El factor ambiental dentro del club va en la dirección, intensidad  y dirección de la Marmotte.
Tenemos una cita en la salida de la localidad de Bourg d'Oisans el 6 de Julio con cinco colosos de los Alpes franceses:

• Kilómetro 36 - Col du Glandon (1924 m)
• Kilómetro 92 - Col du Télégraphe (1.566 m)
• Kilómetro 115 - Col du Galibier (2.645 m)
• Kilómetro 122 - Col du Lautaret (2058 m)
• Kilómetro 174 - Alpe d'Huez (1.880 m) y sus famosas 21 curvas.