Per Xavi Ballestar
La sortida d’aquest diumenge a estat d’aquelles per guardar a la memòria i que segurament d'aquí un temps recordarem a les nostres converses ciclistes. El motiu no serà el recorregut, fantàstic, dur i espectacular ni el fred que a primera hora ens ha deixat glaçats en algun tram ombrívol. El motiu tampoc serà els continus piques a les pujades dels ports ni les agradables converses al mig del pilot amb els companys.
Tot al contrari. El més destacable i el que guardarem en el record d’aquesta sortida és un fet accessori altres dies: la parada per esmorzar. Havíem quedat a no parar a fer un esmorzar que ens portes molt de temps i per això al nostra pas per Artés decidim buscar un forn on es facin un cafè i al mateix temps poder picar alguna pasta. Al carrer principal del poble trobem el que busquem, un forn amb quatre taules, ben assortit i buit en aquell moment. Els 15 ciclistes que som entrem en tropell i la única noia que atén el local es veu sorpresa per una afluència tan massiva i tan inesperada. En un primer moment deixem, com es costum, les bicis al carrer però algú comenta que fa uns dies a un grup com el nostre els hi van robar totes les bicis mentre esmorzaven i ens entra la por. Algú pregunta a la noia si li faria res si entrem les bicis al local, hi ha un petit espai a l’entrada, i ella molt amablement, per la nostra sorpresa, no posa objeccions amb la condició de que deixem pas per la resta de clients. Ràpidament ens posem a entrar bicis al forn, apilotant-les com podem i aviat el local sembla més una botiga de bicicletes on les rodes de carboni es barregen amb els Donuts ensucrats.
De mentre ja hem començat a fer-li una llista amb els entrepans, cafès amb llet i pastes que prendrem i la noia atabalada però molt eficient comença a preparar la comanda. Finalment la llista serveix de poca cosa i ella va servint sobre la marxa les nostres peticions. El caos es va fent evident i la noia opta perquè ens servim nosaltres mateixos les begudes mentre ella suca el pa amb el tomàquet. Fins i tot algú es posa a fer anar la màquina de cafè amb la intenció d’estalviar-li feina i guanyar temps.
Els clients habituals queden al·lucinats quan entrant es troben tot de bicicletes amuntegades i més endavant el gran caos en que s’ha convertit el local amb gent desconeguda darrera el mostrador.
A l’hora de pagar intentem facilitar-li el canvi a la noia amb un arrodoniment que compensi les molèsties causades i ella ens confessa que s’ho a passat d’allò més bé i que li hem alegrat el matí. El proper cop que passem per Artés ja sabem on pararem a esmorzar.
